Recuperar fitxers esborrats

La meva cunyada l’altre dia va formatar el seu telèfon per error. El meu germà, responsable de tots els temes tecnològics de la família, em va trucar molt preocupat demanant-me com pudia recuperar les fotos i els vídeos de la família. La seva primera cerca el va portar a un programa per Windows que volia executar sobre wine.

Jo savia que això era molt més fàcil de fer amb Linux, però no ho havia provat mai: recuperar fitxers esborrats. Vaig fer una cerca i aviat vaig topar amb una bona sol·lució: Photorec.

Aquest programa forma part d’un paquet anomenat testdisk així que per començar, haurem d’instal·lar aquet paquet:

:~$ sudo apt-get install testdisk

A continuació connectem el telèfon o la unitat que contenia els fitxers que volem recuperar, de forma que ens el reconegui com una unitat de disc. Un cop ho tinguem, executem photorec

:-$ photorec

Tindrem una pantalla com aquesta

Per poder recuperar els fitxers, hem de ser usuari primari (root). Per això escollim la opció «Sudo» i premem la tecla «retorn»

Ens demana la contrasenya d’usuari primari

PhotoRec 6.13, Data Recovery Utility, November 2011
Christophe GRENIER <grenier@cgsecurity.org>
http://www.cgsecurity.org
PhotoRec exited normally.
sudo may ask your user password, it doesn’t ask for the root password.
Usually there is no echo or ‘*’ displayed when you type your password.
[sudo] password for mecatxis:

L’hi posem i ens sortirà una altra pantalla com aquesta:

Ara ja hem detecta el meu disc dur (/dev/sda) i el meu telèfon HTC (/dev/sdb). Escollim el disc que volem recuperar. En el meu cas serà /dev/sdb. Seleccionem «Proceed» i premem la tecla «retorn». Sortirà una pantalla com aquesta:

EL meu telèfon té una tarja de 32MB que és la que ha detectat. L’escollim, triem la opció «Search» i premem la tecla «retorn». Apareixerà una nova pantalla:

Ens demana en quin format està el disc. Habitualment serà FAT per als telèfons. Escollim aquesta opció i premem la tecla «retorn». Una nova pantalla ens demana una altra cosa:

Quan esborrem un fitxer, les dades queden allà, aparentment invisibles fins que hi escrivim un fitxer a sobre. En això es basa aquest programa. Analitzar el disc buscant restes d’aquest fitxers i intentant reconstruir-los. Podem buscar fitxers per tot el disc, però serà més eficient buscar-los en la zona on no hi ha fitxers a la vista. Escollim aquesta opció i premem la tecla «retorn». Tindrem una nova pantalla, amb una nova pregunta:

Els fitxers recuperats no es desen al mateix disc on s'han trobat. Això podria esborrar dades d'altres fitxers que pretenem recuperar. Hem d'escollir una carpeta del disc dur de l'ordinador on es desaran els fitxers recuperats. Quan siguem dins la carpeta correcta, premem la lletra «c». Ens portarà a una altra pantalla:

En aquesta podem veure el procés de recuperació. Esperem que acabi. El temps dependrà de la capacitat del dispositiu que vulgueu recuperar i de la quantitat de fitxers esborrats que hi hagin. Quan acabi, veurem això:

El procés haurà acabat. A la carpeta seleccionada tindrem els fitxers recuperats.

Com compartir terminal amb screen

En aquest article m’agradaria presentar-vos una aplicació que m’ha salvat la vida últimament i de la que he descobert moltes coses sorprenents que no sabia encara que coneixia qué feia l’aplicació.

Es tracta de “screen”, una espècie de gestor de finestres per a terminal, es a dir, permet crear una terminal dintre de la terminal i recuperar-la en qualsevol moment des de qualsevol sessió (screen -r). També permet mantenir diverses terminals dintre de la mateixa terminal, com si es tractés d’un escriptori típic de GNU/Linux. Tot això i molt més a “man screen”.

No obstant, hi ha una cosa que és la que més m’ha sorprès i que no la he trobat ben explicada al manual i es com compartir una consola entre diversos usuaris, com el qui comparteix pantalla. Per realitzar aquesta tasca es necessari fer els següents passos.

  • (Canviar el setuid root de screen ja que s’instal·la amb aquest bit desactivat i no permet que això funcioni)
sudo chmod +s /usr/bin/screen
sudo chmod 755 /var/run/screen
  • Crear una sessió (amb el paràmetre -S li podem posar un nom més bonic)
screen -S nomSessió
  • Definir-la como a multiusuari
Ctrl-a :multiuser on
  • Donar permisos a un usuari per veure la sessió
Ctrl-a :acladd usuari
  • (Opcional)Para evitar que l’altre usuari pugui editar
Ctrl-a :aclchg usuari -w "#"
  • L’altre usuari es pot connectar amb la següent comanda:
screen -x usuariAmbScreen/nomSessió

Instal·lar el paquet català del OpenOffice i del Libre Office a Ubuntu 11-04

Fa dies que una amiga meva em demana com s’instal·la la traducció al català del OpenOffice. Com que el programa oficial d’Ubuntu és ara el LibreOffice, explicaré els dos. Com que a més ara Ubuntu està deixant el gestor de finestres Gnome per l’Unity, també explicaré com fer-ho en qualsevol dels casos.

El primer que hem de fer és obrir el gestor de paquets Synaptic. En Unity farem clic al logotip d’Ubuntu que apareix a la part superior esquerra

logo ubuntu

Apareixerà una finestra amb un camp de cerca. Allà escrivim synaptic i farem clic sobre la icona «Gestor de paquets Synaptic» s’obrirà el nostre gestor de paquets

El Menú del Unity per engegar el synaptic

En Gnome el tindrem al menú «Sistema» -> «Administració» -> «Gestor de paquets Synaptic»

El menú del Gnome per obrir el synaptic

El primer que ens apareixerà és la finestra que ens demana la contrasenya. La introduïm i premem el botó «D’acord» i ja tindrem el Synaptic en pantalla. Al camp de cerca hi escrivim «catalan» que és com en diuen els anglesos del nostre idioma.

catalan al camp «filtre ràpid»

Ens desplacem avall amb la barra de desplaçament de la dreta fins trobar el paquet «openoffice.org-l10n-ca» per l’OpenOffice o bé «libreoffice-l10n-ca». Fem doble clic al quadret que hi ha a l’esquerra del nom. Farem el mateix amb els paquets «openoffice.org-help-ca» per l’OpenOffice o bé «libreoffice-help-ca» per instal·lar també l’ajuda en català.

exemple amb clic al libreoffice-l10-ca

Un cop marcats li diem al Synaptic que apliqui els canvis

Fem clic al botó aplica

Ens apareixerà una nova pantalla que ens demana que confirmem els canvis. A la imatge que us poso com a exemple he instal·lat els 4 paquets. Si només necessiteu un dels dos programes en català només tindreu els dos paquets que corresponguin.

Cal acceptar el resum de les modificacions

Apliquem els canvis i esperem que acabin de descarregar-se i instal·lar-se els paquets.

Imatge del procés d'instal·lació

Quan hagi acabat ja podreu fer servir el vostre paquet d’ofimàtica preferit en català!

El tar en Català!

Des de fa alguns dies ja podem gaudir a UBUNTU del tar en català!

La traducció és obra de l’equip de Catux, així que si hi trobeu alguna errada, ens ho feu saber. Us estarem molt agraïts!

Normalització del volum de so i relacionats

Normalitzar el volum del so vol dir que tots els fitxers de so, normalment cançons, que graves a un CD o DVD seran amb el mateix volum, que a més a més serà prou alt com per a sentir-lo bé, tot i que moltes vegades els CDs de música gravats (cremats) solen tenir el volum més baix que els CDs comercials.

En Línux, l’únic gravador de CDs i DVDs (dits amb molta raó cremaCDs i DVDs, perquè amb les vegades que graven amb errors, has de tornar a gravar el CD o DVD i en llences molts) que conec que normalitzi el so és el Brasero (per a l’entorn Gnome). Ara bé, la normalització que fa gairebé no se sent. Per tant, potser és millor fer servir el GnomeBaker, o el K3B en entorn KDE, que tot i que és més vell i no s’inclou a les distribucions, em sembla que és més fiable.

Però hi ha un programa que és exprés per a normalitzar el so en Línux que es diu Gnormalize. Es pot descarregar des d’aquesta pàgina: http://gnormalize.sourceforge.net/ o des de qualsevol repositori. Hi ha versions tant per a Ubuntu com per a Fedora, la distribució que faig servir. A més a més, té un interval entre -12 i 12 segons si vols que el volum sigui més baix o més alt. Per cert, el procés que segueix és conversió dels fitxers (tots els d’una carpeta del disc dur) a wav, normalització del so i conversió dels fitxers normalitzats a mp3 a la carpeta que li hàgiu dit.

Si allò que voleu és gravar/enregistrar un so amb el micròfon, fins i tot un que soni des dels mateixos altaveus de l’ordinador, podeu fer-ho amb l’Audacity (versió freeworld, que pot llegir i desar en format mp3). Però alerta, que si voleu desar el fitxer us el desarà en format aup i després l’haureu d’exportar a mp3 amb el mateix programa; heu d’anomenar i exportar el fitxer en format mp3 si no voleu haver de fer tants passos. A més a més, aquest programa, com que és un editor de so, permet partir fitxers de so, útil per si heu descarregat amb qualsevol P2P un àlbum sencer en un sol fitxer mp3 (problema a l’hora de reproduir-lo en un radiocasset-CD ja que hi constarà com una sola pista i per saltar d’una cançó a una altra …); doncs amb l’Audacity podeu seleccionar a l’espectrograma de so els fragments que corresponguin a cada cançó i els anireu desant (exportant directament a mp3, que és més ràpid), i com que probablement serà un fitxer llarg amb un espectrograma comprimit en pantalla, us serà molt més fàcil si cliqueu a Apropa o Zoom i veureu que el silenci que hi ha entre cançó i cançó es veu molt clar. De totes maneres, l’Audacity reprodueix els fitxers de so i podreu confirmar si heu seleccionat bé el principi i el final d’una cançó escoltant-ne el fragment.

Sabent tot això, ja podreu gravar el CD o DVD amb els fitxers que volíeu i amb el so normalitzat, amb el Brasero (crec que millor amb el GnomeBaker) o el K3B. Que tingueu una bona cuina!

El Geeqie traduït al català

Des de fa alguns mesos ja teniu disponible la traducció del Geeqie a la vostra distribució de GNU/Linux preferida.

El Geeqie és un visor d’imatges lleuger basat en GTK+. Permet buscar i editar metadades EXIF, IPTC i XMP. Interactua amb altres programes de manera fàcil i integrada.

Treballa directament amb les carpetes, no cal importar les imatges i previsualitza molts formats raw de manera ràpida. Disposa a més d’eines per comparar imatges, ordenar-les i gestionar col·leccions.

Proveu-lo i, si trobeu algun error de traducció, feu-nos-ho saber!

 

Veure, crear i editar fitxers PDF en Linux

Un article de How To Linux traduït a la web de Catux.

PDF són les inicials de l’anglès Portable Document Format, que significa Format de Document Portable. És un format de fitxer que es fa sevir habitualment per documents que s’han de compartir amb algú altre. Tot i que va ser creat per Adobe (si, igual que Flash) l’any 1993, l’any 2008 va ser declarat un estàndard obert. Per tant, tothom pot estudiar-ne les especificacions i desenvolupar programari per llegir i crear documents PDF.

 

Què és un PDF?

PDF són les inicials de l’anglès Portable Document Format, que significa Format de Document Portable. És un format de fitxer que es fa sevir habitualment per documents que s’han de compartir amb algú altre. Tot i que va ser creat per Adobe (si, igual que Flash) l’any 1993, l’any 2008 va ser declarat un estàndard obert. Per tant, tothom pot estudiar-ne les especificacions i desenvolupar programari per llegir i crear documents PDF.

 

PDF al Linux, el Windows i el MAC

Característiques:

  • Multiplataforma. Hi ha visors de PDF per tots els principals sistemes operatius (Linux, Windows i Mac), i els documents conserven sempre el seu aspecte original.
  • Un fitxer PDF pot desar una barreja de text, gràfics, imatges i fins i tot música.
  • És un formats més estesos tan a Internet com al món empresarial i l’institucional.
  • Les especificacions són obertes, la qual cosa permet distribuir eines per crear, veure o modificar documents PDF com a programari lliure.
  • Es pot encriptar per protegir el seu contingut i pot signar-se digitalment.

 

Veure un PDF – Només el vull llegir!

Com a usuari, probablement el que més t’interessa és com visualitzar els documents en aquest format. És possible que el teu ajuntament ‘hagi enviat un formulari que has d’omplir i estigui en PDF, o simplement vulguis veure un catàleg d’una botiga a Internet. Si ets usuari de Linux estàs de sort: el més probable és que ja tinguis un lector de PDF instal·lat. Només has de fer clic al fitxer PDF, s’obrirà i ja el podràs veure i llegir o, fins i tot, imprimir-lo. Si te camps que s’han d’omplir degut a que és un formulari amb aquesta opció habilitada, probablement podràs editar-los.

Visors PDF instal·lats de sèrie en algunes distribucions
Distribució Visor PDF
Ubuntu Evince
Fedora Evince
Linux Mint Evince
OpenSUSE

Okular

Un altre visor molt popular és de desenvolupat per Adobe. Actualment la majoria d’usuaris -bàsicament usuaris de Windows- només connéixen aquest i no han provat mai cap alternativa. Si prefereixes l’Adobe Reader en comptes de l’instal·lat per defecte en el teu sistema, prova de buscar-lo al teu gestor de paquets o ves a la secció de descarregues de l’Adobe Reader i segueix les instruccions.

Crear un PDF – És bo per compartir

Ara que ja en coneixes els beneficis, pot ser estàs interessat en crear-ne. Per poder compartir documents amb altra gent amb la certesa de que el veuran de la mateixa manera que el veus tu, independentment del sistema operatiu que facin servir i sense que hagin de barallar-se amb programari car i incompatibilitat de versions, tens dos possibilitats:

  • Fer servir el mateix programa amb que va ser creat el fitxer original
  • Fer servir una impressora PDF

Fer servir el programa amb que has creat el fitxer – Opció d’exportació

Alguns programes tenen una opció de exportar i desar el fitxer directament a PDF. Els programes amb aquesta opció són l’OpenOffice.org, L’Inkscape, l’Scribus, … Actualment, l’Scribus és un dels millors creadors de PDF disponibles, per que te moltes opcions per crear PDF’s que permeten ser emprat en impressió professional. Per tant, si vols crear una versió en PDF del teu document, comprova abans si el teu editor pot fer-ho directament.

Fer servir una impressora de PDFs – El poder de CUPS

Una alternativa és fer servir una impressora de PDFs. És una impressora virtual que, en comptes d’imprimir en paper, crea una versió en PDF del document que vols imprimir. A Linux, aquesta impressora ens la aporta el sistema d’impressió estàndard CUPS (la que probablement el teu sistema ja fa servir, no pateixis). És fàcil de fer servir com imprimir un document, només necessites instal·lar el paquet CUPS-PDF (a Ubuntu, Fedora, Linux Mint i OpenSUSE el pots trobar buscant cups-pdf al gestor de paquets), i instal·lar la impressora com si fòs una impressora qualsevol, fent servir l’eina de configuració de les impressores del teu sistema (busca PDF, impressora PDF o noms similars a la llista d’impressores).

Modificar un PDF- Soc el rei dels PDF!

És cert que la majoria de gent que acostuma a fer servir PDFs no saben que es poden editar. I no estic parlant de fer servir programes costosos com l’Adobe Distiller. Hi ha programari lliure que pot editar i modificar fitxers PDFs.

Omplir un formulari amb Flpsed

 

Poder modificar un PDF és molt útil quan reps un formulari que no s’ha creat correctament i no inclou la opció de omplir els camps amb un simple visor de PDFs. O si vols fer anotacions al document que estàs llegint. Normalment hauries d’imprimir el document i escriure-les a ma. Si l’has de tornar a enviar en format electrònic, l’has de tornar a escanejar – quina feinada. Amb un editor de PDFs pots escriure o dibuixar directament  al document, com ho faries en un editor de text o de gràfics, i desar els canvis. Fins i tot si imprimeixes el document, sempre és millor escriure a màquina que no pas a ma. Alguns dels programes per editar PDFs, llistat sense cap ordre en concret, són:

  • PDFedit: Permet modificar l’estructura i altres canvis en profunditat. Precisament per això pot resultar massa complexe pels quin no estiguin familiaritzats amb les especificacions del PDF. Si només vols fer canvis menors com ara escriure una mica de text, no és la teva eina.
  • Xournal: Perfecte per anotacions i esbossos i molt fàcil de fer servir. Si tens una tauleta gràfica, serà la teva eina preferida.
  • FLPsed: Un programa molt senzill, que només permet introduir text. Suficient si el que vols és omplir un formulari.
  • PdfMod: Editor minimalista que permet reordenar, rotar i treure pàgines, editar el títol i combinar documents arrossegant pàgines de l’un a l’altre.
  • jPdf Tweak: Les funcionalitats són semblants a les del PdfMod i te algunes coses més, com ara afegir marques d’aigua.
  • Inkscape: Permet importar fitxers PDF i editar-los com si fossin fitxers de Inkscape «normals», amb capses de text, imatges incrustades, etc. El document resultant pot ser exportat a PDF. És una bona opció si vols fer alguna cosa més que afegir text, però et sobrepassa la complexitat de PDFedit.
  • GIMP: Bé, no és exactament un editor de PDFs. Pot obrir una pàgina d’un PDF i permet editar-la com una imatge de mapa de bits i ja està. Si vols tornar a tenir un PDF, has d’instal·lar el CUPS-PDF. He inclòs el GIMP perque és un editor de gràfics molt conegut.
  • Fent anotacions amb Xournal

 

 

Com instal·lar programari

Un article de How To Linux traduït a la web de Catux.

Acabes d’instal·lar el teu Linux, i tot i que té un munt d’aplicacions instal·lades, vols instal·lar noves aplicacions com per exemple alguns jocs, un reproductor de vídeo més xulo o un client de twitter. Per fer-ho, tens tres opcions:

 

 

  • Instal·lar amb el codi font (la manera “tradicional, més complicada)
  • Instal·lar amb paquets (simple i efectiva)
  • Altres tipus d’instal·lacions

Instal·lar amb el codi font

Per entendre com és una instal·lació utilitzant el codi font, ho compararem amb cuinar. Si vols menjar:

  1. Aconsegueixes els ingredients.
  2. Aconsegueixes una recepta.
  3. Cuines els ingredients seguint la recepta.
  4. Ja tens el menjar preparat per ser engolit!

Amb el programari, el procés seria:

  1. Aconsegueixes el codi font.
  2. Aconsegueixes els instruccions de configuració i compilació.
  3. Compiles el codi font seguint les instruccions.
  4. Ja tens el programari preparat per executar-se!

COmparació del procés de cuinar amb el de compilar

Les fonts i les instruccions de configuració i compilació normalment les subministra el desenvolupador del programari. Per exemple, mentre estàs navegant descobreixes en una pàgina web un nou programa que t’agradaria provar. Si te’n vas a la secció de descàrrega, segurament trobis un arxiu comprimit amb tot el necessari per instal·lar-lo, incloses les instruccions per “cuinar-lo” (compilar-lo).

Avantatges:

  • Obtens la versió més recent del programa.
  • Durant l’etapa de compilació, de manera opcional pors personalitzar el programa. Pots habilitar funcionalitats extres o desactivar les que no necessitis. És com afegir una mica de sal o de pebre al teu plat preferit.

Inconvenients:

  • És un procés una mica tediós, ja que has de buscar tu mateix les fonts i les instruccions, i després compilar-ho.
  • Potser necessites instal·lar abans alguna altre cosa (dependències) per poder compilar el programa.

Si ets un usuari experimentat o amb ganes d’aprendre, potser que prefereixis instal·lar alguns programes a partir del codi font. Si no, segurament optaràs per instal·lar el programari a partir de paquets.

Instal·lar amb paquets

Si instal·lar a partir del codi font es com cuinar el teu propi àpat, instal·lar utilitzant paquets és com demanar menjar a domicili. Però gratis.

Repetint la analogia amb el món del menjar (no us entra gana?), quan demanes menjar fas:

  1. Truques al restaurant.
  2. Demanes si tenen el menjar que vols.
  3. Si el tenen, fas la comanda.
  4. El menjar t’arriba preparat a casa, llest per fer-hi queixalada.

Instal·lar programari amb un gestor de paquets consisteix en:

  1. Executar el gestor de paquets.
  2. Buscar el programari per nom, o descripció, paraules clau, etc.
  3. Executar la opció de instal·lar-lo.
  4. I el programa automàticament es descarrega i s’instal·la, preparat per funcionar.

Utilitzar un gestor de paquets és com demanar menjar a domicili

Per tant, en comptes de buscar i descarregar el codi font i les instruccions, només has d’utilitzar el gestor de paquets. El gestor de paquets que hauries d’utilitzar depèn de la teva distribució de Linux, perquè cada una utilitza un format de paquets o un gestor diferent.

Exemples de gestors de paquets
Distribució Format del paquet Gestor de paquets per defecte*
*Mostra només les interfícies gràfiques que l’usuari utilitzarà per defecte, no les versions per línia de comandes.
Ubuntu DEB Synaptic
Fedora RPM Package Manager for GNOME
Linux Mint DEB Synaptic
OpenSUSE RPM YaST2

Sí, és tan fàcil com sona. El gestor de paquets sap d’on ha de treure el programari “pre-cuinat” (d’uns llocs anomenats repositoris), i fa tots els passos necessaris en lloc teu. Funcionen tant bé que són la forma recomanada d’instal·lar programari en moltes distribucions, per sobre de la instal·lació manual, ja que és més fàcil mantenir la coherència del sistema i el seu manteniment. A vegades el gestor de paquets pot no saber d’on treure el programari que tu vols (no es troba als seus repositoris), però en aquest cas pots afegir-li nous repositoris o descarregar directament el paquet de la pàgina de l’autor (això passa per exemple amb l’Skype). En qualsevol cas, segurament estarà explicat a la web del programari com fer-ho, i és un procés bastant sencill, així que no et preocupis :) .

Avantatges:

  • Molt fàcil, només uns quants clics i el programa està instal·lat i funcionant.
  • Si el programa necessita d’altres programes per funcionar (dependències), el gestor de paquets s’en cuida i les instal·la automàticament.

Inconvenients:

  • No pots personalitzar i optimitzar el programa. Però normalment ja estan compilats amb la major part dels extres, per poder fer contents a la majoria dels usuaris.
  • Probablement la versió instal·lada no serà la versió més nova i recent.

Altres instal·lacions

No és molt comú, però a vegades et pots trobar amb altres maneres d’instal·lar programari en Linux. No entrarem en detall, però val la pena un petita descripció per que estiguis preparat quan en trobis en aquesta situació.

No necessiten instal·lació

En alguns casos,el programa no necessita instal·lar res. Simplement descomprimeixes una pila de fitxers que formen el programa, i executar el fitxer principal (normalment està explicat al fitxer README que acompanya al programa).

Instal·lació personalitzada

Algun programari inclou el seu propi instal·lador. Per tant, has d’executar aquest instal·lador en comptes del gestor de paquets, que et guiarà pel procés d’instal·lació. Aquesta és la manera a la que estan més acostumats els usuaris de Windows, on cada programa sol venir amb un assistent d’instal·lació.

Grub en català

Fa algunes setmanes que ja està disponible la nova versió del Grub pels usuaris de Debian Testing.

Aquesta nova versió incorpora suport Gettext i la traducció al català de sèrie!

Catux ha participat en la traducció d’aquest programa. Si el proveu i trobeu alguna errada o voleu fer algun suggeriment, estem a la vostra disposició!

Krank: un puzle de pilotes

He descobert un joc que m’ha captivat: Krank. Al joc ets el cuc format per les tres bombolles desplaces el cuc arrossegant el ratolí i has d’anar agrupant les boletes i els quadradets de diferents maneres. Hi estic ben enganxat! Ah! i està disponible als repositoris d’Ubuntu!