Article de la Sólo Linux de Catux-USB
Escrit al 2004-11-09 00:00:00 per cpina
Actualització: Catux-USB no es manté
Com alguns ja saben, el passat setembre a la revista Sólo Linux va sortir un article sobre la Catux-USB.
L'article original és més extens que el publicat i és per això que hem considerat interessant posar-lo al nostre web.
Ara és un bon moment per provar la Catux-USB i, si teniu problemes, apuntar-vos a la llista per tal de solucionar-los i poder-los tenir en compte per la propera versió. Recorda que aquesta és una manera de fer costat al programari lliure: suggerir millores, informar d'errors, etc.
Actualització: Catux-USB no es manté
CATUX-USB: UNA DISTRIBUCIÓ EXECUTADA DES D'USB
Nota: hi ha un article més breu sobre Catux-USB que us pot interessar també.
Nota2: aquest article és el publicat a la revista Sólo Linux de Setembre passat traduït al català.
Introducció
Catux és una associació d'usuaris de GNU/Linux de Catalunya Central (http://www.catux.org) que existeix des de fa més o menys un any.
Durant aquest any hem fent diverses activitats com la configuració del nostre propi servidor, la realització en PHP d'un gestor de continguts per la nostra Web o la distribució GNU/Linux que a continuació explicarem.
A aquest article tractarem d'explicar perquè emprar aquesta distribució, que avantatges té, com instal·lar-la (en un Pendrive, no en el disc dur), alguns trucs, etc.
Catux-USB és una distribució de GNU/Linux basada inicialment en els paquets de Damn Small Linux, però amb el sistema de fitxers ext2 i el pegat e2compr.
Això significa que ens trobem davant la primera distribució que pot arrancar i executar-se des d'un Pendrive de manera comprimida i que té un ús convencional, és a dir, podem instal·lar, desinstal·lar, actualitzar tants paquets com vulguem o ens calguin.... tot això només amb l'intervenció de conegut apt-get, totalment com si es tractara d'una Debian convencional.
A més a més, Catux-USB té la detecció de hardware automàtica que empra Knoppix, apart d'uns scripts que hem fet o modificat (de Knoppix, Damn Small Linux,...) sobre la configuració d'X-Windows. D'aquesta forma és molt fàcil portar la distribució a qualsevol ordinador sense problemes d'adaptabilitat.
La idea és facilitar un sistema base, que siga d'ús senzill, amb només uns 100MB(emprable amb Pendrives de 128MB o 256MB) amb el qual l'usuari de Catux-USB no hagi de fer res més que executar l'apt-get per actualitzar els paquets que desitge, o per fer personalitzacions per cobrir certes mancances. En cap cas cal ser un expert en Debian per a utilitzar la distribució. El sistema que oferim, malgrat ser un sistema base al qual se li poden afegir paquets més tard, és totalment funcional per defecte, amb Xfree, amb un client Web (dillo), un client FTP (Xftp), un altre de correu (sylpheed), un gestor de finestres(Fluxbox), etc.
Catux-USB no intenta ser una distribució completa que tinga de tot. Sinó que neix amb la vocació de ser una distribució base per cobrir la major part de les necessitats. Aportem en pocs megabytes un sistema que arranca, que tñe un sistema X-Windows, un client de Web, FTP i correu.
Tornar a l'índex.
Utilitats de Catux-USB
És útil tenir una distribució en un Pendrive? segurament més d'un lector s'ho estarà plantejant.
A continuació descrivim unes quantes situacions en les que sí serà molt útil tenir un sistema como aquest a la nostra disposició:
Per exemple, tindrem en la nostra butxaca un dispositiu de 256 MB (per pocs diners), o de 512 MB amb la nostra distribució i configuracions personals. Això significa que podrem emprar qualsevol ordinador amb arquitectura i386 que dispongui d'un port USB com si es tractara del nostre ordinador, entenent com ordinador propi aquell amb el que s'executen les nostres aplicacions favorites, amb una configuració personalitzada, etc, i tot això sense tindre que fer res “extrany” (no tenim que resmasteritzar la distribució, ja que podem escriure en ella, etc). D'aquesta manera podem moure'ns amb el nostre “kit” d'eines i treballar del mode habitual sense tenir que portar un ordinador portàtil.
Un altre cas seria, si ens cal un ordinador molt silenciós. Un dels components que generen soroll en un ordinador és el disc dur, mitjançant Catux-USB podem aconseguir un ordinador funcional sense disc dur. Com a curiositat, hi ha fonts d'alimentació sense ventilador i també configuracions de processadors i dissipadors sense necessitat de ventiladors, per tant podríem aconseguir un ordinador sense parts mòbils.
Alguns cops és molt important el pes (més que la capacitat) o bé el consum elèctric. En els dos casos, un dispositiu USB pesa molt menys que un disc dur i també consumeix de l'ordre de 10 vegades menys que un disc dur.
O bé, en un entorn amb moltes vibracions o cops, un dispositiu USB és molt més resistent que un disc dur típic. Un dispositiu USB pot rebre un xoc de 1000G, en canvi un disc dur típic en funcionament pot suportar un xoc de 60G (segons les especificacions del fabricant).
Tornar a l'índex.
Desavantatges d'un dispositiu USB
Els desavantatges, són els típics d'un dispositiu USB front un dispositiu IDE com és el disc dur.
El cost dels dispositius USB, de moment molt més car que un disc dur, (com a mínim en la relació €/MB). Però aquest desavantatge amb el temps es reduirà, a l'anar apareixent cada cop dispositius de major capacitat i més econòmics.
Un altre desavantatge és la velocitat, amb USB 1.0 aquesta és unes 22 vegades més lenta que la d'un disc dur. En tot cas, actualment els processadors tenen una capacitat de processament molt alta i a l'emprar el pegat e2compr podem supondre que cada MB llegit són 2 MB descomprimits, ajudant-nos així a reduir en cert mode aquest desavantatge.
Tanmateix, malgrat no és una distribució d'ús convencional, el seu ús ens satisfarà ja que en la pràctica no notarem cap diferència significativa. En altres usos més intensius d'entrada/sortida del dispositiu si que es faria evident aquesta disminució de velocitat.
Una característica dels pendrive que podria semblar un desavantatge és el nombre limitat de sobreescriptures que un dispositiu tipus Pendrive té. Els fabricants donen una estimació de 1.000.000 escriptures en una zona determinada. És a dir, que si escrivim 2 cops diaris en el mateix lloc, ens resulten 300 sobreescriptures a l'any, amb aquest càlcul resulta que el pendrive ens durarà més de 1.000 anys, més que suficient. Però, si ara tenim en compte que GNU/Linux aporta un sistema de buffers/caché per a accelerar l'accés a disc que evita les escriptures innecessàries sobre una mateixa zona, encara durarà més el dispositiu. A més a més els logs estan configurats per a que syslog-ng els tinga en buffers de manera que no s'afegisquen línia a línia. També disposem d'una opció addicional, amb la que podríem muntar el sistema amb l'opció noatime (modificant el /etc/fstab) per evitar que escriga el temps d'accés als inodes cada cop que s'accedeix a un fitxer.
Tornar a l'índex.
"Instal·lant" Catux-USB
Catux-USB està pensada per ser utilitzada en Pendrives de 128 MB , 256 MB o inclús de major capacitat, per el que en cap cas es modificarà el disc dur.
En els servidors, per descarregar-la trobarem dos fitxers: el fitxer per a 128MB i el fitxer per el pendrive de 256MB (anomenats respectivament catuxusb-0.1a-128.tar.bz y catuxusb-0.1a-256.tar.bz). S'ha de senyalar que un cop la tinguem sempre podem adaptar-la de forma fàcil a la mida que desitgem mitjançant scripts ja preparats.
Entre les dos versions només canvia el dimensionament del sistema, ja que els paquets són els mateixos. Així si emprem el del 256MB tindrem més espai per a poder afegir els nostres paquets.
En primer lloc descarreguem el paquet d'algun dels dos servidors on estan disponibles:
Una vegada el tinguem al disc dur el descomprimim:
bunzip2 catuxusb-0.1a-256.tar.gz
tar -xvf catuxusb-0.1a-256.tar
D'aquesta forma ja tindrem en el directori catuxusb-0.1a-256 la distribució llesta per copiar-la al Pendrive. Més endavant veurem en que consisteixen els fitxers que en ella hi ha.
Al Pendrive hauríem de tenir una partició tipus FAT, per exemple tipus 6. Sent root podem fer:
pinux:~# fdisk -l /dev/sda
La resposta serà similar a açò:
pinux:~# fdisk -l /dev/sda
Disk /dev/sda: 255 MB, 255590400 bytes
8 heads, 61 sectors/track, 1022 cylinders
Units = cylinders of 488 * 512 = 249856 bytes
Device Boot Start End Blocks Id System
/dev/sda1 * 1 1022 249337+ 6 FAT16
pinux:~#
(suposant que el dispositiu per al Pendrive sia /dev/sda)
Aquest tipus de configuració (una sola partició tipus FAT16) és la configuració que sol venir per defecte en els dispositius Pendrives, així que segurament no haurem de modificar la taula de particions. Si per cap motiu haguérem modificat aquesta configuració anteriorment haurem de deixar-la novament com a FAT16, almenys la primera partició.
Ens em de fixar en que la columna Boot tinga el asterisc. Això indica que aquesta partició és l'activa. En cas que no estiga marcada d'aquesta manera, hem d'executar:
fdisk /dev/sda
Llavors pressionant “a” i la partició 1 per marcar-la com activa.
Comentar que Catux-USB no s'executa sobre la partició FAT, sinó que crea un fitxer tipus ext2 compressed dins la partició i s'executa des d'allí (és transparent per a l'usuari). També crea un altre fitxer tipus ext2 per al HOME (aquest sense comprimir).
Un cop tinguem la partició de tipus FAT16 s'ha de muntar en un punt del sistema. Per muntar el contingut del pendrive al directori /mnt/pendrive (aquest directori ha d'existir prèviament) executarem el següent:
mount -t vfat /dev/sda1 /mnt/pendrive
A continuació copiem el contingut de Catux-USB aquí dins:
cp -r catuxusb-0.1a-256/* /mnt/pendrive
I desmuntar el dispositiu:
umount /mnt/pendrive
Aquest umount pot tardar un temps considerable, ja que Linux haurà d'escriure realment les dades que en un primer moment s'han guardat a la memòria cau.
Un cop hem fet això, si volem que arranqui des del propi USB executarem:
syslinux /dev/sda1
D'aquesta manera s'està escrivint l'inici de la partició per a que sia arrancable mitjançant un gestor d'arranc anomenat syslinux.
Si de cas no disposarem del programa syslinux, es pot trobar a la nostra distribució un paquet anomenat syslinux, o bé en la següent adreça: http://syslinux.zytor.com/
Tornar a l'índex.
Configurant la BIOS
Si la nostra BIOS és relativament recent i permet arrancar des d'USB els passos a seguir seran: posar el Pendrive, entrar a la BIOS. Algunes BIOS si no detecten el Pendrive mentre la estem configurant no ens el mostren com a opció d'arranc, per tant serà convenient tindre'l posat mentre configurem la BIOS.
Normalment en la secció de “Boot Options”, en la “Boot Sequence” posarem abans que el disc dur el USB-FDD (o bé USB-Floppy), sortir desant els canvis realitzats.
Així quan tinguem insertat el Pendrive ens apareixerà la caràtula de la distribució (una mà) llesta per arrancar.
Tornar a l'índex.
Possibles problemes de l'arranc d'USB
Sobre tot no tenim que desesperar. L'arranc per a dispositius USB és molt recent i és possible que la nostra BIOS no el suporti (a aquest cas no trobarem l'opció USB-FDD al menú de la seqüència d'arranc).
També és possible que la BIOS el suporti però no correctament, o bé que tinga algun tipus d'incompatibilitat amb el nostre dispositiu Pendrive.
Sempre estem a temps d'arrancar mitjançant el CD-ROM, encara tenim algunes darreres configuracions que comprovar.
Un punt que hem de comprovar és que l'opció de la BIOS de com emprar dispositius UBS estigui en mode "BIOS" i no en mode "legacy”. Aquest canvi facilita la disponibilitat dels dispositius USB durant l'arrancada del sistema, malgrat no haver engegat cap sistema operatiu (per exemple, un teclat USB, que ha d'estar disponible abans que l'arranc del sistema operatiu per poder escriure les opcions durant l'arranc) o com en el nostre cas: un dispositiu USB és indispensable per arrancar el sistema operatiu.
Si no tenim l'opció per arrancar des d'USB-FDD o encara que la tinguem no ens funciona correctament, podem executar el syslinux amb l'opció -s:
syslinux -s /dev/sda1
I tornar-ho a provar.
Un altra opció serà buscar una actualització de la BIOS en la pàgina Web del fabricant. Hi ha altres casos en els que solucionen errors en l'arranc relacionats amb dispositius USB.
En tot cas, les plaques i BIOS que van sortint darrerament són cada cop més clares al respecte. Al començament dels CD-ROMs arrancables també hi havia problemes e incompatibilitats, com amb tota nova tecnologia.
Tornar a l'índex.
Arrancant mitjançant CD-ROM
Si seguix sense arrancar podem iniciar la distribució des d'un CD-ROM. Veurem que no es perd pràcticament cap dels avantatges de Catux-USB, sols que:
Un cop iniciat el sistema, el CD-ROM quedarà lliure per inserir nous CD's, enregistrar CD's, etc.
Si arranquem mitjançant CD-ROM evidentment a la seqüència d'arranc de la BIOS triarem el CD-ROM.
Fem notar que si arranquem emprant el CD-ROM la part inicial del procés d'arranc és prou més ràpida que si ho fem des del propi dispositiu USB.
La imatge del ISO que ens cal per arrancar està a /mnt/pendrive o allà on hagem descomprimit la Catux-USB. Se'n diu disk.iso i la podem enregistrar amb el programa que empreu per gravar CD's, o si estem en línia de comandes mitjançant:
cdrecord -v dev=0,3,0 -eject -data disk.iso
(on dev és el que tinguem a cada ordenador)
Tornar a l'índex.
Arrancant per primer cop
Ja sigui per un mètode per un altre tindrem el logo del gestor d'arranc a la pantalla.
Podem prémer F3 per veure les opcions d'arranc en català.
Catux-USB és totalment trilingüe (català, castellà, anglés), així que podem arrancar fent:
knoppix lang=ca
Per tenir-la en català, des dels missatges de reconeixement abans dels programes, menús, scripts.
Si és el primer cop que arranca i li passem el paràmetre de llengua Catux-USB el guardarà al USB per als següents cops; sempre els missatges a partir d'on hagi accedit al USB (hi ha missatges anteriors que si no s'especifica res en el paràmetre d'arranc lang seran en anglès).
Les altres opcions són lang=es per al castellà o bé lang=en per a l'anglès.
Al usar els scripts d'autodetecció de Knoppix podem passar-li altres paràmetres que veurem en pantalla com poden ser noscsi, nopcmcia, etc.
Al ser la primera vegada que arranca, quan intentem muntar el directori HOME no podrà ja que no existirà el fitxer que el representa (el HOME és un fitxer del USB amb format ext2).
Serà llavors quan ens demanarà la mida del fitxer HOME que desitgem. El sistema, si estem emprant un Pendrive de 256 MB ocupa per defecte 170MB per tant tenim uns 85 MB disponibles per al nostre HOME. Farem un HOME de més d'1 ó 2 MB i inferior a 85 MB, per a que no ens falte però tampoc ens quedem curts, això dependrà ja del que vulguem desar al HOME
Allò que no sigui ni sistema ni HOME quedarà disponible com a un Pendrive de la forma habitual, així que té sentit ajustar una mica el HOME.
Un cop que li hagem indicat la mida del HOME ens demanarà de manera manual que el va a formatar i que no és un dispositiu de blocs on li direm “y” per que ho faci.
Després continuarà amb l'arranc normal del sistema. Veurem que l'arranc, després de l'execució del script de Knoppix d'autodetecció de hardware és el d'una Debian normal.
Tornar a l'índex.
Fent login
Ens deixarà aleshores a la pantalla de login. Per defecte Catux-USB té l'usuari catux amb contrasenya catux i l'usuari root amb contrasenya catux, tal com se'ns indicarà des de la mateixa pantalla.
Podem canviar de la manera habitual la contrasenya d'aquests usuaris (mitjançant l'ordre passwd) o fins i tot eliminar aquests usuaris, o afegir-ne altres, etc.
En cas que vulguem que Catux-USB sigui una distribució segura localment hauríem de modificar la configuració de sudo ja que aquest en la pràctica dóna permisos de root a l'usuari catux.
Un cop estiguem a la línia de comandes podem treballar com si d'una Debian es tractara. Per tant, i a nivell de referència per a qui no empri Debian o apt-get de forma habitual podem fer:
apt-get update
I així podríem actualitzar la llista de paquets.
O bé:
apt-get install mozilla-firefox
Si desitgem instal·lar mozilla-firefox o qualsevol dels més de 10.000 programes disponibles a Debian.
Per cercar un paquet podríem fer:
apt-cache search “descripción”
Per veure el llistat de paquets:
dpkg -l
I per eliminar un paquet concret
dpkg --purge nombre_paquete
Hem fet un script que facilita la configuració d'alguns aspectes de la distribució. Aquest s'anomena configurar.sh i ens permetrà configurar:
Veurem que els scripts són molt intuïtius, fets amb dialog. Són scripts de Knoppix, Damn Small Linux, del mateix sistema o propis però adaptats per a que siguin trilingües en funció de l'idioma seleccionat al sistema.
Podrem configurar les X-Window. Normalment empra el driver vesa que és compatible amb quasi tot tipus de targeta gràfica, encara que podem emprar el que desitgem, per a tenir un rendiment superior, acceleració 3D, etc.
Mitjançant startx podrem arrancar el sistema gràfic, el qual es basa en XFree 4.3 i com gestor de finestres hem triat fluxbox, que també es pot canviar fàcilment.
En fluxbox tenim un fons que si cliquem a sobre amb el botó dret del ratolí ens apareixerà un menú amb alguns dels programes que estan instal·lats al sistema.
Com anotació ràpida, diem que està disponible dillo com a navegador Web (ja que ocupava molt poc), sylpheed com a client de correu, axftp com client FTP. Podem afegir o llevar programes com hem vist abans.
També tenim un client per ssh per a connectar-nos a altres màquines, un client VNC, i un llarg etcètera d'aplicacions apart de les que podem instal·lar.
Tornar a l'índex.
Unitats muntades
Un cop dins de Catux-USB tindrem varies unitats muntades o preconfigurades per muntar.
A /mnt tindrem hda1, hda2, hdb1, etc. que seran les particions del nostre sistema que podem muntar amb mount /mnt/hda1. Si hi ha un CD-ROM el deixa també preparat per muntar.
Des del dock al fluxbox, podem muntar o desmuntar les unitats de forma gràfica.
A més a més tindrem a /mnt/pendrive el nostre dispositiu USB per accedir a ell si volem.
A /mnt/catux-usb està muntat el fitxer que conté el HOME (per tant, /home és un enllaç a /mnt/catux-usb/home)
El sistema / (root) és el mateix que miniroot.gz (un sistema en RAM) però tots els directoris són enllaços a /KNOPPIX, el qual és el punt de muntatge del fitxer (tipus ext2 compressed) /mnt/pendrive/knoppix/knoppix.
Tornar a l'índex.
Repàs dels fitxers
Des de la nostra distribució habitual, si mirem el contingut de /mnt/pendrive veurem:
mount -t ext2 -o loop /mnt/pendrive/catux-usb.ext2 /mnt/home_catux
(sempre i quan existeixi el directori /mnt/home_catux)
Tornar a l'índex.
Canviant la mida del sistema de fitxers
La versió de 256 ve amb el sistema base uns 100 MB ocupats i dimensionant a 170 MB (per tant tenim uns 70 MB d'espai, més el que guanyem amb la compressió, per instal·lar programes).
La versió de 128 MB té uns 20 MB lliures (més compressió) per als nostres paquets
Per redimensionar la distribució es pot fer amb el programa resize2fs, però aquest té que estar compilat amb suport per a la compressió.
Hem fet un script que ens demanarà la variació en la mida de la distribució. També incloem una versió del resize2ffs i del fsck.ext2 compilats en mode estàtic i amb el pegat de e2compr per no tenir cap problema.
El mode d'ús serà:
mount -t vfat -o exec /dev/sda1 /mnt/pendrive
I llavors:
cd /mnt/pendrive/utils
./modify_size.sh
És necessari muntar-lo amb l'opció exec ja que per defecte moltes distribucions munten els sistemes vfat sense capacitat per executar els fitxers al seu si.
Aquest script ens demanarà la llengua i les mides possibles per poder canviar-la. El procés no dura més enllà de 5 minuts, i ens permet dimensionar el sistema al nostre gust.
Tornar a l'índex.
Procés d'arranc
Aquí descriurem el procés d'arrancada de Catux-USB, per saber què passa si hi ha algun problema o bé per satisfer als xafarders.
Un cop tenim el logo de l'arranc de Catux-USB a la pantalla estem a syslinux, un gestor d'arranc bastant curiós, ja que sap accedir a fitxers que estan a la partició FAT que se li indiqui. Per tant, quan fem F2, F3, F4 (per veure les ajudes amb els diferents idiomes) accedeix al dispositiu i llegeix el fitxer a mostrar.
Quan premem “Enter” i arranca el Kernel, sap en quins fitxer està perquè l'hem configurat al fitxer syslinux.cfg. També s'ha configurat per a que empri el fitxer miniroot.gz com fitxer d'initrd.
Per tant s'executa el Kernel i aquest accedeix al fitxer minroot.gz. El fitxer miniroot.gz és un fitxer comprimit amb gzip, però també un fitxer tipus ext2 que conté allò que és imprescindible per poder detectar el dispositiu USB. Fins que no es detecta el dispositiu USB a nivell de mòduls del Kernel és la BIOS qui s'encarrega de gestionar l'entrada/sortida.
En cas que estiguérem arrancant des d'un CD-ROM, el procés és el mateix però es llegeix el Kernel i el miniroot.gz des del mateix CD.
Un cop s'ha carregat miniroot.gz en RAM, passa a executar-se el fitxer linuxrc que és un script compatible amb Bourne Shell, encara que s'executa amb ash.
Ash és un intèrpret, com poguera ser Bash, però té la característica que és molt petit. Aquest ash està compilat de manera estàtica per a que no calguin llibreries(el miniroot té una capacitat limitada) i un bash compilat estàtic seria excessiu (2.3 MB) en contra dels XXX KB de ash (com és evident, ash no té totes les capacitats que té Bash).
El script linuxrc s'encarrega de varies feines, encara que una d'elles, la més important sense dubte, és la de carregar els mòduls USB necessaris.
En /static/modules tenim els mòduls USB, per exemple usb-uhci, usb-ohci, usb-ehcd. Depenent de la placa que tinga l'usuari es carregarà un mòdul o un altre. També carrega el mòdul usb-storage per poder accedir al dispositiu. Quan carrega un mòdul apareix el seu nom al costat.
A continuació linuxrc munta en /KNOPPIX el fitxer que conté el sistema, passa el control a /sbin/init i s'elimina a ell mateix (per no veure un fitxer anomenat linuxrc en el /)
Tot el conjunt de directoris de GNU/Linux (per exemple /bin, /sbin, /lib, /usr, etc.) són enllaços simbòlics cap a /KNOPPIX. Podríem haver evitat aquests enllaços “pivotant” amb chroot per exemple a /KNOPPIX però no ha fet falta.
Si linuxrc no pot passar el control a /sbin/init perquè no ha pogut muntar la Catux-USB el que farà és deixar una shell molt limitada per intentar saber que ha passat. Si no ha pogut pot ser el USB no estava endollat (i estàvem arrancant des de CD-ROM), a que la imatge del sistema ha tingut algun problema (i per tant no s'ha pogut muntar), o no ha pogut carregar cap controlador per a gestionar el nostre USB, ...
Al cas que ens deixe en la shell limitada, comentar que no tindrem ni ls però per veure els directoris i fitxers del directori actual podem fer echo *, sí que tenim cd i insmod per intentar carregar els mòduls i veure quin error donen exactament.
A continuació, si no hi hagut problemes, init entrarà al runlevel 2 habitual en Debian executant els scripts d'iniciació de System V (els /etc/rc2.d). A partir d'aquest moment estem en una Debian normal per a l'ús que desitgem.
Tornar a l'índex.
Com canviar el Kernel
Canviar el Kernel a aquesta distribució és una mica diferent i més costós que a altres distribucions.
Malgrat això és possible que ens calgui canviar-lo per algun motiu (actualització urgent, afegir un pegat no inclòs, etc) per tant farem un resum aquí del procés.
El Kernel (fitxer típic bzImage) resideix a /mnt/pendrive baix el nom de vmlinuz. Aquest Kernel té que concordar amb la versió dels mòduls que ens són necessaris per a la detecció del dispositiu USB que hi ha a miniroot.gz.
Al mateix temps, en el fitxer que conté el sistema (/mnt/pendrive/knoppix/knoppix), en el directori /lib/modules/version_kernel es troben els mòduls per a la resta de dispositius.
A més a més, i de vital importància, el Kernel que instal·lem ha de tenir el pegat de e2compr, ja que sinó no es podrà muntar el sistema. Aquest pegat es troba a http://e2compr.sourceforge.net i es té que aplicar al Kernel abans de compilar-lo.
Per a totes les opcions, hem de provar que sia el més modular possible per a tenir suport per a tot tipus de dispositius baix comanda.
Per canviar el vmlinuz és suficient sobreescriure'l amb el nou, o bé modificar el fitxer de configuració de syslinux (syslinux.cfg) i intentar tenir els dos disponibles.
Per canviar el /lib/modules/version_kernel, podem fer-ho arrancant la Catux-USB i copiant els nous mòduls allí dins, hauri a de ser suficient. Copiem tota l'estructura del /lib/modules/versio_kernel del Kernel que hajam arrancat, inclòs el modules.dep.
Com a darrera cosa, podem canviar els mòduls que estan continguts al fitxer miniroot.gz, des de Catux-USB hauríem de fer quelcom similar a:
gunzip miniroot.gz
mkdir m
mount -t ext2 -o loop miniroot m
cd m
cd static/modules
I els veurem allí dins, podent així sobreescriure-los.
Tornar a l'índex.
Generar un nou CD
Si per alguna raó hem canviat el Kernel, pot ser ens calgui fer de nou el CD-ROM per poder arrancar, en cas que no podam arrancar per USB.
Per fer-lo, primer farem un fitxer de 2880 KB:
dd if=/dev/zero of=disk.vfat bs=1k count=2880
A continuació formatarem el fitxer amb format VFAT, útil per poder utilitzar syslinux:
mkfs -t vfat disk.vfat
I crearem un directori, per exemple, d:
mkdir d
En ell podem muntar el nou fitxer:
mount -t disk.vfat d
I finalment copiarem els fitxers necessaris per aquesta part de l'arranc:
cp boot.msg f2 f3 f4 ldlinux.sys logo.16 miniroot.gz syslinux.cfg vmlinuz d
Desmuntem el fitxer:
umount d
Li instal·lem syslinux:
syslinux disk.vfat
Posem el fitxer dins del mateix directori d:
mv disk.vfat d
I finalment generem la nova ISO:
mkisofs -l -J -o disk.iso -v -b disk.vfat -V catux-usb d/
D'aquesta manera ja tenim una ISO per gravar com vam veure abans amb el nou Kernel.
Tornar a l'índex.
Com preparar la instal·lació des de Microsoft Windows
Fins ara hem vist com instal·lar-la des d'una distribució GNU/Linux. Ara veurem com podem fer el mateix des d'un Microsoft Windows, útil per al cas en que no tinguérem cap distribució instal·lada.
Encara que sempre podríem instal·lar-la des d'una Knoppix (un CD arrancable que ens deixaria en condicions paregudes a la instal·lació ja vista a l'article).
Haurem de descarregar igualment un dels fitxers, ja sigui catuxusb-0.1-128a.tar.bz2 o bé catuxusb-0.1a-256.tar.bz2. A continuació emprarem algun programa com 7-zip o bé el programa comercial Winzip per descomprimir i desempaquetar els fitxers continguts en ell.
Els podem extraure directament a la unitat que tinguem el Pendrive (per exemple, e:) sempre que aquest sia tipus FAT (tipus per defecte).
Un cop copiats al Pendrive, tindrem que preparar-lo per a que arranqui automàticament al iniciar l'ordinador. Per fer això emprarem un petit programa anomenat syslinux.
Aquest programa modificarà l'inici del Pendrive i crearà uns fitxers en ell per a que pugui arrancar.
El podem trobar aquí:
http://syslinux.zytor.com/download.php
A aquesta pàgina trobarem un enllaç al ftp de kernel.org. Descarreguem syslinux-2.10.zip
Dintre d'aquest fitxer trobarem syslinux.exe, el qual extraurem a c:\ o qualsevol directori conegut.
Anant al botó Inici, i triant Executar. Escrivim en la caixa que apareix cmd.
A la pantalla Símbol de sistema que ens apareixerà teclejarem:
c:\
syslinux e:
Sempre suposant que en e: es troba el nostre Pendrive. Haurem de veure en quina unitat està realment, per exemple mitjançant "El meu Pc".
Ara el pendrive ja està preparat per arrancar la Catux-USB.
A partir d'aquí hauríem de comprovar les opcions de la BIOS, veure més detalls a la secció de l'article “Configurant la BIOS”.
Tornar a l'índex.
Agraïments
Des de Catux hem fet un treball fort per aconseguir aquesta distribució, amb gent testejant-la durant mesos (emprant-la com a distribució habitual) a gent traduint i corregint textos, aportant idees, material, etc.
De tota manera no haguérem pogut fer la distribució si no fora pels milers de persones que han treballat durant anys en projectes com el Kernel de Linux, GNU, Debian, Knoppix i un llarg etc.
Gent que ha fet el seu treball amb llicències lliures (GPL, LPGL o altres similars) i hem pogut aprofitar els seus treballs. Si no fora per tot això ara no estaríem escrivint tot açò, sinó que estaríem reinventant el sistema complet de nou.
Tornar a l'índex.
Conclusions
La distribució funciona correctament, encara que al ser la primera versió sempre tindrà alguns errors que s'hauran de corregir en les posteriors edicions.
Als pròxims mesos farem una segona versió de la distribució amb aquests errors solucionats i amb noves idees i aportacions generals.
Qui tinga problemes, recomanacions, idees, etc, el convidem a la nostra pàgina Web on hi ha una llista de correu on tractarem de solucionar els problemes que plantege.
Nota: molts agraïments a Laura per la traducció!
Categories: Articles, Varis
Comentaris
- Sense comentaris