Un article de How To Linux traduït a la web de Catux.
Acabes d'instal·lar el teu Linux, i tot i que té un munt d'aplicacions instal·lades, vols instal·lar noves aplicacions com per exemple alguns jocs, un reproductor de vídeo més xulo o un client de twitter. Per fer-ho, tens tres opcions:
Per entendre com és una instal·lació utilitzant el codi font, ho compararem amb cuinar. Si vols menjar:
Amb el programari, el procés seria:
Les fonts i les instruccions de configuració i compilació normalment les subministra el desenvolupador del programari. Per exemple, mentre estàs navegant descobreixes en una pàgina web un nou programa que t'agradaria provar. Si te'n vas a la secció de descàrrega, segurament trobis un arxiu comprimit amb tot el necessari per instal·lar-lo, incloses les instruccions per "cuinar-lo" (compilar-lo).
Avantatges:
Inconvenients:
Si ets un usuari experimentat o amb ganes d'aprendre, potser que prefereixis instal·lar alguns programes a partir del codi font. Si no, segurament optaràs per instal·lar el programari a partir de paquets.
Si instal·lar a partir del codi font es com cuinar el teu propi àpat, instal·lar utilitzant paquets és com demanar menjar a domicili. Però gratis.
Repetint la analogia amb el món del menjar (no us entra gana?), quan demanes menjar fas:
Instal·lar programari amb un gestor de paquets consisteix en:
Per tant, en comptes de buscar i descarregar el codi font i les instruccions, només has d'utilitzar el gestor de paquets. El gestor de paquets que hauries d'utilitzar depèn de la teva distribució de Linux, perquè cada una utilitza un format de paquets o un gestor diferent.
| Distribució | Format del paquet | Gestor de paquets per defecte* |
|---|---|---|
| *Mostra només les interfícies gràfiques que l'usuari utilitzarà per defecte, no les versions per línia de comandes. | ||
| Ubuntu | DEB | Synaptic |
| Fedora | RPM | Package Manager for GNOME |
| Linux Mint | DEB | Synaptic |
| OpenSUSE | RPM | YaST2 |
Sí, és tan fàcil com sona. El gestor de paquets sap d'on ha de treure el programari "pre-cuinat" (d'uns llocs anomenats repositoris), i fa tots els passos necessaris en lloc teu. Funcionen tant bé que són la forma recomanada d'instal·lar programari en moltes distribucions, per sobre de la instal·lació manual, ja que és més fàcil mantenir la coherència del sistema i el seu manteniment. A vegades el gestor de paquets pot no saber d'on treure el programari que tu vols (no es troba als seus repositoris), però en aquest cas pots afegir-li nous repositoris o descarregar directament el paquet de la pàgina de l'autor (això passa per exemple amb l'Skype). En qualsevol cas, segurament estarà explicat a la web del programari com fer-ho, i és un procés bastant sencill, així que no et preocupis :).
Avantatges:
Inconvenients:
No és molt comú, però a vegades et pots trobar amb altres maneres d'instal·lar programari en Linux. No entrarem en detall, però val la pena un petita descripció per que estiguis preparat quan en trobis en aquesta situació.
En alguns casos,el programa no necessita instal·lar res. Simplement descomprimeixes una pila de fitxers que formen el programa, i executar el fitxer principal (normalment està explicat al fitxer README que acompanya al programa).
Algun programari inclou el seu propi instal·lador. Per tant, has d'executar aquest instal·lador en comptes del gestor de paquets, que et guiarà pel procés d'instal·lació. Aquesta és la manera a la que estan més acostumats els usuaris de Windows, on cada programa sol venir amb un assistent d'instal·lació.