Els dos porquets
Escrit al 2006-07-16 00:00:00 per Mecatxis
Finalment he publicat aquí la primera versió del conte dels dos porquets, on pretenc explicar quina és la diferència entre programari lliure i no lliure.
Aquí teniu doncs la història de dos porquets, que van tenir la idea de viure en granges.
Al país dels porquets, tothom vivia en uns tancats de fusta plens de fang. Alguns porquets vivien sols i altres en comunitats. però tots dins el clàssic tancat de fusta que cal regar de tant en tant.
I això va ser fins que els nostres protagonistes en Pro i en Lli van tenir la pensada de fer un cobert. Primer va ser en broma, mentre prenien alguna cosa a l'abeurador de na Prg. D'aquella nit memorable n'ha transcendit la cançó “Opa, nem a fer un cobert”. Però tots dos, cadascú per la seva banda van anar-hi pensant seriosament.
I es van decidir els darrers dies del més plujós, cansats ja de restregar-se pel fang que la pluja incessantment els netejava.
Mentre va durar la construcció, alguns porquets s'hi van acostar encuriosits. La majoria d'ells escèptics.
-S'han tornat ben bogos! - Deia l'un.
-I tanta feina per no haver-se d'arrebossar contínuament al fang els dies de pluja! - Deia l'altre.
I entre els comentaris i les mofes, ambdós porquets continuaven feinejant.
A començament del següent mes plujós, ambdós disposaven ja d'una granja suficientment gran per poder encabir uns quants porquets, amb prou comoditat, durant uns quants dies.
La primera tempesta la van passar cadascú a casa seva. La majoria de porquets en el tancat de fusta, però en Pro i en Lli a les seves respectives granges.
Quan va parar de ploure, ambdós porcs van sortir a passejar-se pel poble, mostrant ufanosos el fang sec sobre la seva pell, mirant de reüll els altres porquets que es refregaven el fang desesperadament per tot el cos.
La següent pluja va venir al cap de poques hores. En Pro, dins la seva granja va sentir com trucaven a la porta.
-Qui hi ha? - Va respondre.
-No em deixaries pas refugiar-me a la teva granja? - Li va respondre el porquet a l'altre costat. En Pro va reconèixer la veu d'un d'aquells que havien mostrat obertament els seus dubtes sobre la utilitat de la seva granja.
-És clar que hi pots passar! Que et penses, que he fet la granja per mi sol?
El porquet es disposava a entrar quan va ser sobtadament interromput per en Pro.
-Ep! però abans d'entrar, em de posar algunes condicions! T'has de fregar be els peus a la palla de l'entrada abans de passar, no pots fer servir cap de les primeres cel·les i si vols pinso l'has de demanar i t'apuntaré a la llista de la gent que em deu pinso. Ah! I a pixar i tot això, has de sortir fins al femer, que no estic de minyona aquí!
El porquet va acceptar encantat les condicions i va acomodar-se tant be com va poder.
Mentre, a la granja de Lli, també trucaven a la porta. En Lli va respondre -És obert! - La porta es va entreobrir i algú va preguntar. - Que es pot passar? És que aquí fora plou força!
En Lli va reconèixer ràpidament al porquet que tant havia rigut mentre ell suava per col·locar ell tot sol les bigues que havien d'aguantar la teulada i va somriure.
-Passa porquet passa! Que et penses que he fet una granja tant gran per estar-m'hi tot sol? Vine que te l'ensenyo. Per aquí hi ha el pinso i allà l'aigua, serveix-te tu mateix. Tria la cel·la que vulguis i si vols palla neta, aquí hi ha la pila. Necessites que t'ajudi a instal·lar-te?
Ambdues escenes es van repetir diverses vegades aquell vespre. La pluja era forta i l'aire fred no convidava a quedar-se al ras.
Quan va sortir el sol els porquets del poble feien comentaris quan veien passar algun porquet que duia el fang sec. Els amics més íntims i els porquets més agosarats els aturaven i els demanaven com els havia anat tot plegat. Ben aviat tot el poble era ple de lloances a les granges d'en Pro i en Lli.
La resta del mes plujós, ambdues granges van ser plenes a vessar de porquets. O gairebé, que encara quedava algun avi i alguna iaia que no ho veien clar això de no mullar-se els dies de pluja.
En acabar la temporada de pluges, alguns porquets es van interessar per construir les seves pròpies granges.
En Pro contestava les preguntes:
Ah! Si voleu construir una granja, parleu amb el meu cosí que és constructor. Ell és l'únic que sap com fer-les i estarà encantat de construir-vos-en una. Si li dieu que veniu de part meva us farà un preu especial.
En Lli en canvi deia a qui s'hi interessava:
Ostres! Que ve! Mira, aquí tens els plànols que vaig fer servir per fer la meva. Si vols en pots fer una còpia. Si necessites un constructor, pots parlar amb el cosí d'en Pro, però em sembla que darrerament va molt enfeinat. Però segur que en trobarem algun altre! I si tens algun dubte o necessites alguna cosa, ja saps on sóc!
El constructor cosí d'en Pro va tenir molta feina aquell any. Va haver de llogar treballadors del país de les vaques i del país de les mules per poder acabar les feines.
Anava tant enfeinat que, quan algú volia modificar alguna cosa dels plànols si negava en rodó. - Les granges que jo faig són molt bones! Hi estaràs molt be! Això que demanes no ho necessites per res!
Ben aviat van començar a veure's urbanitzacions senceres de granges “aparellades”. L'una al costat de l'altra, ben igualetes que compartien el femer i l'abeurador.
Els que havien seguit el consell d'en Lli van tenir alguna dificultat més. Molts d'ells van aplicar les seves pròpies idees a la granja i en van modificar els plànols. No totes les modificacions van resultar exitoses (com el que va provar de fer els femers a l'interior de la granja) i moltes van ser de poca envergadura (Hi va haver que van pintar la façana de groc, de verd, de blau i fins i tot de lila pastel en comptes de deixar-ho amb obra vista com l'original). Tot i això van haver algunes molt bones idees(com ara posar fil musical), que en Lli va decidir implementar a la seva granja i incloure-ho als plànols que donava a aquells que li demanaven.
Així va ser que els porquets van decidir deixar de viure en tancats de fusta per començar a viure en coberts. Alguns vivien sols i altres en grups més o menys nombrosos, però ara a refugi de la pluja i el vent.
En Pro va continuar tenint molta feina modificant els plànols per donar noves prestacions i millorar petits nyaps. Oferia als seus clients “actualitzacions” de les seves granges a preus ajustats i raonables i els seus clients estaven contents. Continuava construint granges “claus en ma” per aquells porquets que no tenien prou cura del manteniment de la seva granja i per aquells que decidien independitzar-se de les seves famílies.
En Lli també tenia molta feina. Porquets d'arreu venien a mostrar-li les seves modificacions i a demanar-li consell. Ben aviat es va crear una taula on tothom podia compartir les seves preocupacions i els seus coneixements. En Lli moderava la taula i publicaven un butlletí gratuït on es podien trobar tot d'idees de millores sobre el projecte original. En Lli vivia dels diners que li donaven la gent que l'anava a veure.
A en Pro li va sortir ben aviat una nova feina. Una colla de constructors espiaven les seves obres i miraven de copiar alguna de les seves idees.
Si fossis un porquet i t'hagessis de fer una granja, quin model escolliries?
Categories: Articles, Humor
Comentaris
- Sense comentaris