Aquest article, pretén ser una petita empenta per a aquelles persones que tenen ganes d'iniciar-se en el món de GNU/Linux, o simplement fer-hi una ullada utilitzant alguna distribució de tipus "liveCD", fent servir un llenguatge i unes explicacions el més entenedores possible. L'article és una mica extens, i s'ha fet per intentar solucionar tots els petits problemes que hi solen haver, però no és difícil de comprendre.

Per fer-ho, consta d'uns quants conceptes bàsics d'utilització, d'una petita llista de requeriments, d'alguns exemples, i d'enllaços on poder trobar distribucions liveCD i més documentació.

1.- Conceptes bàsics d'utilització

Una distribució de tipus liveCD, es diferencia principalment pel fet que està pensada perquè es pugui executar i es pugui fer ús del sistema operatiu, sense necessitat d'instal·lar res al dic dur de l'ordinador on s'executa.

Per tant, significa que utilitzant una distribució liveCD, es pot gaudir de les seves aplicacions gairebé sense notar que no està instal·lada al sistema.

El què fan aquestes distribucions, és reconèixer el maquinari (el hardware, les peces físiques de dins l'ordinador) i després engegar les aplicacions per a l'usuari. Per fer això, com que no fa servir el disc dur per a desar les dades, utilitza la memòria RAM per anar emmagatzemant els processos bàsics del sistema operatiu, i també les dades necessàries per a poder executar els programes que es troben dins del CD (o DVD)que l'usuari vol utilitzar. Per aquest fet, quan tanquem l'ordinador, no es desen els canvis fets als programes, ja que no es desen enlloc, cosa que no vol dir que es puguin modificar dades del disc dur, però d'això ja en parlarem més endavant.

Per aquesta raó, és molt aconsellable utilitzar un ordinador que contingui gran quantitat de memòria RAM, ja que sinó, pot ser que la utilització de la distribució sigui molt lenta (o que fins hi tot no acabi d'arrencar), ja que si un ordinador té poca memòria RAM, per executar processos nous haurà d'anar traient els processos menys utilitzats, fent que els passos a fer siguin més i durin més temps a poder finalitzar.

Tot i això, la gran majoria d'aquest tipus de distribucions, ofereixen tot un seguit d'opcions abans d'arrencar (per defecte, ja hi ha una configuració que sense tocar res, que acostuma a funcionar amb la majoria d'ordinadors), que permeten a l'usuari escollir diferents tipus d'utilització segons el maquinari i/o les necessitats d'aquest. Algunes coses que habitualment es poden triar, són coses com l'idioma, la resolució de la pantalla, si es vol utilitzar i quin tipus d'entorn d'escriptori prefereix (Xfce, KDE, Gnome, ...), etc... Per exemple, amb un ordinador que té molta memòria RAM, pot utilitzar l'entorn de finestres del KDE, que és un que ocupa molts recursos (per tant, molta RAM). En canvi, un ordinador amb poca RAM, és més aconsellable que utilitzi un entorn d'escriptori menys "pesat", com ara l'Xfce.

En qualsevol cas, és recomanable tenir com a mínim 128MB de memòria RAM, però per a una òptima utilització, es recomanen unes 256MB o més. Això no vol dir que amb menys de 128MB no es pugui fer servir, l'únic que pot passar és que vagi bastant lent, o que si es trien unes opcions al arrencar que requereixen grans quantitats de memòria, pot ser que no funcioni.

La metodologia general que es segueix, és ben senzilla: es fica el CD al lector, s'arrenca l'ordinador, i al cap de poc, automàticament ja podem utilitzar la distribució. Però per fer això, ens hem d'assegurar d'algunes coses, que s'expliquen en l'apartat de "Llistat de requeriments". Però normalment, és així de fàcil.

Fins hi tot, hi han distribucions liveCD que també es poden instal·lar al disc dur, però d'això no en parlarem en aquest article.

2.- Llistat de requeriments

Per a poder fer funcionar una distribució liveCD, s'han de verificar algunes coses, però no és complicat de fer.

Principalment es necessitarà:

2.1.- Una distribució en CD del tipus liveCD, que estigui pensada per a l'arquitectura del nostre ordinador. Això és molt senzill: Habitualment, els ordinadors són del tipus x86, però cal tenir present que hi han altres arquitectures com poden ser Sparc o PowerPC. Això s'ha de tenir en compte a l'hora d'anar a buscar el CD, ja que si s'escull una arquitectura diferent, gairebé segur que no funcionarà.

x86 inclou ordinadors des dels "antics" 286 fins als "actuals" 686 (286, 386, 486, AMD 5x86, Cyrix 5x86, Intel Pentium, ... ,586, 686). I s'ha de diferenciar entre aquests (de 32 bits), i els nous processadors de 64bits, com pot ser un AMD64.

En poques paraules, si no s'indica el contrari, segurament tindreu un ordinador amb una arquitectura de x86, i si és molt nou, mirar si es tracta d'un ordinador amb processador de 64bits, i en funció d'això, demanar, descarregar-se o comprar la distribució adient.

Una cosa que també es recomanable, és que si es té un ordinador molt nou, es disposi d'una distribució el més nova possible, ja que si amb una d'antiga, potser hi hauran problemes en detectar el maquinari de l'ordinador i no funciona tot.


2.2.- Un lector de CD o DVD que estigui instal·lat i funcioni correctament a l'ordinador. Naturalment, és essencial per a la pràctica habitual de les distribucions liveCD.

Si es tenen dos unitats lectores (ja siguin lectores o gravadores), s'acostuma a ficar el CD a la unitat lectora normal. Així que si veieu que no funciona, pot ser per aquest motiu, i només ho haureu de provar amb l'altra unitat de CD o DVD.


2.3.- Ordinador que disposi d'una placa mare amb una BIOS que es pugui triar com a primera opció, arrencar des de CD-ROM (és possible que ja estigui ficat, però s'ha de comprovar). No us espanteu, no és tant complicat, i de vegades ja està ficat correctament, però s'ha de comprovar.

Aproximadament, a partir dels ordinadors 486 (principis del anys 90), les plaques mare disposen d'aquesta opció. Per accedir-hi, just quan s'arrenca l'ordinador, s'ha d'anar prement la tecla de suprimir "Supr" fins que surti un menú (no acostuma ha haver-hi contrasenya). De vegades no és la tecla "Supr", sinó que és prement la tecla "F1" o utilitzant una altre combinació de tecles. Quan arrenca l'ordinador, ja ho diu quines són les tecles, acostuma a sortir un missatge com ara "Press DEL to Enter SETUP":



Hi han alguns tipus diferents de BIOS. Però la majoria són semblants a aquesta:



El què hem de fer ara, és anar a l'apartat on hem de definir la seqüència que ha de seguir l'ordinador en l'arrencada, és a dir, hem de ficar primer la opció d'arrencar amb CD-ROM i després la del disc dur, ja que si ho féssim al revés, no podríem arrencar la distribució liveCD, i l'ordinador arrancaria normalment.

Les tecles a fer servir en la gran majoria dels menús de la BIOS, són les fletxes normals (per tirar amunt, avall, dreta i esquerra), l'enter (per entrar en un apartat del menú i també per a canviar alguna opció), i la tecla "ESC" (per a sortir dels menús).

En la majoria de menús de la BIOS, el què hem de canviar està dins de "ADVENCED BIOS FEATURES", tot i que també pot tenir el nom de "BIOS FEATURES SETUP" o algun de semblant. El què hem de buscar és una cosa com:



O una altre com aquesta (per ordinadors més vells):



En el primer cas, hem de ficar:

First Boot Device: CDROM
Second Boot Device: Hard Disk
Third Boot Device: Floppy

(el tercer ("Third Boot Device") no importa gaire).

I si el cas és com el de la segona imatge:

BOOT SEQUENCE: D,C,SCSI

Depenent on es tingui el lector, s'haurà de ficar això o una altre cosa. Però el què si que ha de passar és que la unitat del lector de CD estigui per davant de la unitat del disc dur, que sol ser la unitat C.

Ficant això, estem dient que quan arranqui l'ordinador, primer miri a la unitat de CD a veure si hi ha algun CD que sigui "bootable", que significa senzillament que es pot arrencar. Si a la unitat hi troba un CD bootable ("arrencable"), l'executarà, i si no hi troba res per arrencar, farà com sempre, és a dir, que s'engegarà amb normalitat. Per això, després de fer servir la distribució liveCD, no cal tornar a la BIOS a canviar això, es poden deixar aquests canvis que no passarà res.

Quan haguem canviat això, haurem de gravar els canvis i sortir. Per fer-ho, normalment n'hi haurà prou amb prémer la tecla "ESC", anar a l'apartat "Save & Exit Setup", i confirmar que volem desar els canvis. És possible que tingui un altre nom, però és fàcil de trobar i tindrà un nom semblant.


2.4.- Un mínim de memòria RAM. Ja hem comentat abans que per anar bé, com a mínim es necessiten 128MB de RAM. Amb menys pot ser que no funcioni correctament o que vagi molt lentament.

Per comprovar la memòria RAM que es té, hi han moltes maneres. Una, és mirant l'arranc:



Per exemple, aquest ordinador té aproximadament 512MB de RAM (es veu on fica Memory Testing).


2.5- Altres elements que són essencials per a un ordinador domèstic, com ara el teclat.

3.- Exemples

L'exemple que es farà serà utilitzant una Knoppix 3.7 versió catalana. Tot i així, servirà per a la gran majoria de distribucions liveCD que hi ha fins al moment. I es farà en un AMD2800 (686) amb 1000MB de RAM i una pantalla CRT de 19", però també es farà algun exemple que serviria per a ordinadors menys potents (les fotografies no són de gaire qualitat).

Quan ja haguem complert els requisits de l'apartat anterior, ja podrem començar a utilitzar la nostra distribució, i per fer-ho, ficarem el CD en la unitat de lector de CD o DVD, i tornarem a iniciar l'ordinador.

Si tot ha anat bé, quan s'arrenqui, en comptes d'engegar-se com ho fa normalment, ens apareixerà el següent:



Això significa que l'ordinador ha trobat la distribució, i ara ens demana si volem arrencar una configuració per defecte o volem ficar opcions. Normalment, si al cap d'uns segons no es prem cap tecla, arranca una configuració per defecte. Si volem una configuració per defecte, n'hi ha prou amb prémer l'enter i es veurà com l'ordinador va detectant el maquinari, i després arrenca el mode gràfic:



Un cop arrencat el sistema, el podrem utilitzar normalment. Però si ja fa bastants minuts que aparenta que l'ordinador no fa res, segurament passa que, o hi ha poca memòria RAM, hi han opcions que s'han de canviar, o que el CD conté errors (com ara que està mal gravat, que està ratllat, etc...). La majoria de vegades és perquè cal canviar alguna opció. Si no ens funciona la configuració per defecte, haurem de tornar a iniciar l'ordinador.

En el cas que calgui canviar opcions o simplement es volen provar coses, arrenquem l'ordinador i ens esperem fins a estar en el punt en què s'acaba de detectar la distribució. En aquell moment, hi sol haver una petita ajuda prement les tecles "F1", "F2", etc... A aquí, ens dirà quines opcions hi han, per a què serveixen i algun exemple:



La metodologia que es segueix al triar les opcions és: boot: nucli opció1 opció2 opció3 ...

Primer de tot, li hem d'indicar quin és el nucli del sistema que volem arrencar, un de la branca 2.4 o un de la branca 2.6. La diferència entre ells és que el nucli de la branca 2.6 és més actual, i per tant, si tenim un maquinari bastant recent, és millor això que agafar el del nucli de la branca 2.4, ja que aquest, quan es va fer, encara havia de sortir al mercat gran quantitat del maquinari que tenim recentment (per exemple, en l'ordinador que ara s'estan fent les proves, arrencant amb el de la branca 2.4 no detecta la tarja de so ni la tarja de xarxa).

Però si es té un ordinador no tant recent, és bastant indiferent en quin arrancar ja que tant un com l'altre segurament ho faran bé.

El nucli de la branca 2.4 s'anomena "knoppix", i el de la 2.6 "knoppix26".

Després d'escollir amb quin nucli s'arrenca (ara escollirem el knoppix26), podem escollir algunes opcions, les quals seran tenir un framebuffer de 1280x1024 (la resolució de la pantalla en mode de consola de text), amb llengua Euskera, amb l'entorn d'escriptori Xfce i una resolució de pantalla de 1280x1024. La comanda sencera seria:



I al prémer la tecla de l'enter, ens acabarà obrint:



Per a un ordinador amb menys recursos i amb una pantalla més petita, podríem haver escollit unes opcions que necessitin menys recursos, com podria ser que tingués un framebuffer de 800x600, una resolució de pantalla de 800x600 i utilitzar un entorn d'escriptori com el WindowMaker:



Com podem comprovar, hi ha gran varietat d'opcions a escollir segons les nostres necessitats i/o recursos de maquinari. Fins hi tot, podem escollir que no ens arranqui el mode gràfic i tenir només una consola, estalviant així molts recursos:




Si seguint aproximadament aquestes opcions no has aconseguit arrencar la teva distribució liveCD, o tens problemes amb la detecció del teu maquinari, jo t'animo a que segueixis provant, ja que si tens un CD ben gravat, no està ratllat, i tens un maquinari bastant comú (hauria de ser un maquinari molt especific o molt recent perquè no ho detectés), gairebé segur que es podrà fer funcionar triant les opcions correctes.

Després que hagi pogut arrencar, podem anar utilitzant els programes de la distribució, com ara tenir obert el processador de text de l'OpenOffice i escoltar música amb el Xmms:



I tot això, sense haver d'instal·lar res al disc dur i en molt poc temps. Però això si, hem de tenir una mica de cura amb el què es fa, ja que per exemple, si que podem explorar i modificar dades que hi han al nostre disc dur. La distribució liveCD, quan fa la detecció de maquinari al arrencar, també fa una exploració del disc dur, i com fa la Knoppix i d'altres distribucions semblants, fiquen a l'escriptori unes icones amb un text a l'interior semblant a "hda2" (referint-se a la segons partició del primer disc dur). Si es fa clic, es pot explorar en el seu interior, i segons el sistema de fitxers que tingui (VFAT, NTFS, XFS, etc...), es poden modificar o no. Per exemple, si tenim una partició amb el sistema de fitxers VFAT, les seves dades es podran modificar, esborrar, etc... En canvi, una amb NTFS, només es podran llegir però no modificar.

Per tant, s'ha d'anar en compte amb el que es fa en aquests llocs, ja que modificant alguna cosa que no s'ha de tocar, pot fer que el sistema operatiu que hi ha instal·lat al nostre ordinador no arrenqui. Amb això no us vull espantar, però si que us vull deixar clar que utilitzant d'una manera normal una distribució liveCD, no hi han gairebé riscs (si passés alguna cosa seria per culpa de l'usuari, no de la distribució del CD). Per tant, sense por però anant una mica alerta amb aquests llocs.

Això, té avantatges i inconvenients. Els desavantatges ja els hem comentat, però un dels possibles avantatges és el de recuperar informació quan el sistema operatiu del nostre ordinador s'ha "espatllat", i volem recuperar les dades que hi havien, ja sigui per moure-les a una altre partició, un altre disc dur, un dispositiu de memòria USB, o fins hi tot fer un CD o DVD amb el programa per cremar CD i DVD (gravar) que solen portar les distribucions de GNU/Linux, que és el fantàstic K3b.

Per exemple, en la següent imatge es veuen tres particions que tinc al meu disc dur (tres distribucions diferents de GNU/Linux):



A les carpetes que hi ha una espècie de cadenat, significa que un usuari normal no té permisos, però si ens fóssim administrador (només cal obrir una consola i executar la comanda "su"), si que hi podríem entrar i modificar.

Un dels problemes que hi sol haver, és la connexió a Internet (que no s'acostuma gaire a fer servir amb les distribucions liveCD), encara que no sol ser un gran problema (si que ho sol ser si es disposa d'un mòdem intern o d'un encaminador USB). Si no us interessa això, us podeu saltar aquestes línies fins a l'apartat de "Conclusions".

Per exemple, si disposem d'un encaminador ADSL en què es comunica amb l'ordinador amb un cabla de xarxa, i aquest té el servei de DHCP activat, segurament ja es tindrà Internet sense haver de fer res. Si hi ha activat el servei de DHCP però no es disposa d'Internet, en principi n'hi haurà prou amb obrir una consola (la sisena icona que apareix a la barra de la fotografia o buscant-la per menú), executar la comanda "su", i després executar "dhclient".

En canvi, si es té un encaminador ADSL en "multipuesto" sense tenir DHCP o tenir-lo desactivat (com ara jo), n'hi ha prou amb seguir les següents instruccions que hi han a la imatge:



La comanda "ping", significa més o menys que es té accés a aquella pàgina web. La imatge mostra que el primer cop no es té accés, però després de fer les modificacions si.

La de "su" és per fer-se administrador, ja que un usuari normal no pot modificar segons quines coses.

En la comanda "ifconfig eth0 192.168.1.200", s'està dient quina és la IP del nostre ordinador i a quina targeta de xarxa (solen ser eth0 o eth1).

La de "route add default gw 192.168.1.1" és per dir-li quina IP té l'encaminador.

Totes aquestes dades (sobretot les IP), depenen de la vostra configuració, però aquestes són de les més normals. Per saber quines es tenen, només cal mirar-les al vostre sistema operatiu i apuntar-les, per després ficar-les aquí.

La connexió a Internet, sol ser un dels grans problemes per als usuaris "novells", però amb insistir una mica n'hi sol haver prou.

4.- Conclusions

Arribats a aquest punt, si les proves han seguit el seu curs normal, haureu pogut veure una mica com funciona una distribució liveCD. Jo crec que segurament us haurà pogut sorprendre com en un sol CD, hi pot haver un sistema operatiu amb tants programes i que es pugui executar gairebé com si estigués instal·lat al disc dur. Però ja us dic ara que en el món de GNU/Linux, hi han moltíssimes altres coses sorprenents, i segurament millors de les que esteu acostumats. GNU/Linux està cada dia més present a la nostra societat, cosa que comporta que hi hagi més gent que l'utilitza i per tant, hi ha més gent que hi col·labora (com ara nosaltres, ja sigui amb documentació, suport a les persones, o amb programari). Espero que vosaltres sigueu uns futurs usuaris d'aquest sistema operatiu, i si no és de GNU/Linux, almenys que sigui d'algun altre que no sigui amb programari propietari :)

En canvi, si teniu problemes, heu anat provant diferents opcions i no us funciona, podeu ficar comentaris en aquest article i segurament jo, o alguns companys de l'associació com altre gent, us intentarem ajudar. També us podeu dirigir a la llista de distribució anomenada "Llista" que es disposa en aquest lloc, ja sigui per aquest tema o per algun altre.

Espero que la vostra experiència hagi sigut satisfactòria, i que si us ha agradat, us animo a que proveu alguna distribució per instalar-la al disc dur, que és una cosa que pot espantar però que no és complicada. Em sembla que gairebé no conec ningú que després de tenir una distribució instal·lada al disc dur, l'hagi tret. Això significa clarament una cosa, que quan es prova, un se n'adona de la de temps que ha perdut amb algun altre sistema operatiu i deixa de fer-lo servir (tot i que també es poden tenir diferents sistemes operatius instal·lats al disc duc alhora), cosa que fa que cada dia hi hagi centenars (o milers) de persones que s'inicien en aquesta gran comunitat que és la de GNU/Linux :)

(Agrairia que si algú no entén alguna cosa o troba a faltar quelcom, ho comenti)

5.- Enllaços

Distribucions més populars:
- Knoppix: Pàgina oficial, descàrrgues de versions en català
- Ubuntu (hi ha la versió per instal·lar i la liveCD): Pàgina oficial, descàrregues


Llistats de distribucions liveCD:
http://distrowatch.com/dwres.php?resource=cd
http://www.frozentech.com/content/livecd.php
http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_LiveCDs