Introducció
Aquest treball de recerca consisteix en presentar un sistema operatiu totalment desconegut per a la majoria de la gent.
Es tracta d’un sistema gratuït que ha viscut sota l’ombra de l’hegemonia de Windows, el sistema operatiu més utilitzat per tothom.
M’agradaria demostrar que tots els mites que ha creat la companyia Microsoft sobre la inseguretat del sistema i el seu difícil funcionament són del tot falsos, doncs es produeix més sovint en el seu propi sistema.
Linux és, per tant, una de les milers d’alternatives disponibles al sistema dominant, Windows. Existeixen diferents tipus de sistemes operatius que tenen diferents finalitats, des de servir pàgines Web fins a funcionar com a simple escriptori d’un usuari.
La migració de aplicacions d’un sistema a l’altre no és difícil avui dia, ja que molts programes són bastant iguals tan en un sistema com en l’altre. A més a més hi ha moltes aplicacions que son capaces de ser executades en les diferents plataformes, ja que el codi és molt similar en elles, implicant més facilitat.
Per això utilitzarem una distribució molt actual i fàcil d’utilitzar, com és Ubuntu. Aquesta disposa de una gran col·lecció de programari actualitzat i totalment traduïts al català.


Introducció a Linux
Un sistema operatiu és un programa amb capacitat d’administrar el maquinari i el programari d’un ordinador. Abans estaven dissenyats per a complir funcions limitades al maquinari, com són administrar fitxers, operacions amb programes, ... utilitzant una línia de comandes. Era necessària una interfície d’usuari, en la que nosaltres podíem fer que el sistema operatiu rebés les nostres ordres, amb la introducció de comandes o seleccionant icones en un escriptori.
Avui dia, un sistema operatiu es capaç d’administrar tot tipus d’aplicacions, carregant-les a la memòria per a que l’ordinador el pugui executar d’una manera més ràpida.

Els sistemes operatius basats en Unix tenen dos característiques especials que els fan destacar: multitasca i multiusuari. Multitasca significa que pot fer més d’una tasca alhora, pots utilitzar un editor de text mentre que escoltes música. Multiusuari significa que més d’un usuari el pot utilitzar al mateix temps, mitjançat terminals diferents.
Com que els sistemes operatius d’abans estaven dissenyats especialment en funció del maquinari, l’usuari s’havia d’adaptar a aquests sistemes operatius tan complexes. Unix, per contra, era un sistema totalment flexiu, gràcies a que estava fet en C, un llenguatge que utilitza el maquinari i per tant s’adaptava a tot.
Unix era una versió per a mainframes, minicomputadores, ... així doncs es va crear Linux, la versió per a PC. Un sistema operatiu compatible amb tot tipus de protocols, fins i tot els d’altres tipus de sistemes que han sigut adaptats pels programadors.

Linux és un sistema operatiu gratuït (sota la llicencia GNU Public License), de codi obert, desenvolupat mitjançant la cooperació de molta gent, semblant a Unix i disponible per a casi totes les plataformes de maquinari. Ofereix un ampli suport a xarxes, moltes característiques d'operació amb altres sistemes i un gran nombre d’aplicacions nadiues i importades.
Linux esta format pel Nucli del Sistema, el que tothom coneix pel nom de Kernel, més un gran nombre de programes, aplicacions i llibreries que fan possible la seva utilització i contribueixen al seu bon funcionament.
Aquest Kernel està en continu desenvolupament per Linus Torvalds i diversos companys, que reben suggeriments a través de llistes de correu, per implementar les noves tecnologies.
Aquest sistema va ser dissenyat durant la època d’expansió d’Internet. Linus va cridar a tothom qui estigués disposat a ajudar-lo a través de la xarxa. Gràcies al gran nombre de gent que hi participa, cada dia apareixen noves aplicacions, que per suposat estan a disposició de tot el món (doncs són GPL).
Moltes companyies han començat a crear aplicacions per a aquest sistema operatiu i altres s’han dedicat a distribuir-lo gràcies a la seva excepcional relació qualitat - preu.
Si es vol comprar una llicència Windows per a la teva empresa, ens costarà uns 150 € per cada ordinador, que suposaria uns 2250 € per una empresa petita d’uns 15 ordinadors, en canvi, si vols comprar una llicència de Red Hat (una empresa que ofereix suport tècnic amb la seva pròpia distribució), et podrà costar com a molt uns 50€ i no n’hauràs de comprar més, ja que és lliure i es pot utilitzar quantes vegades es vulgui. Cal mencionar que existeixen Distribucions totalment gratuïtes.
Les plataformes en les que en un principi es pot utilitzar Linux són 386-, 486-, Pentium, Pentium Pro, Pentium II/III/IV, Amiga i Atari, també existeixen versions per a utilitzar-lo en altres plataformes, com Alpha, ARM, MIPS, PowerPC i SPARC

Història de Unix i Minix
En 1968, un grup d’investigadors de General Electric Company, AT&T Bell Laboratories i el Massachussets Institute of Technology (MIT) van crear un projecte anomenat MULTICS (MULTIplexed Information Computin System) per crear un sistema operatiu de temps compartit que permetés a un grup nombrós d'usuaris tenir una gran capacitat de computació i emmagatzemar grans quantitats de dades.
Aquestes idees les va aprofitar Ken Thompson dels Laboratoris Bell per tal de desenvolupar un entorn de treball agradable per una de les grans màquines de l'època, el DEC PDP-7. A aquest projecte se li va unir una mica més tard Denis Ritchie i junts van crear la primera versió de UNIX.
Aquest sistema operatiu va gaudir d'una gran acceptació sobretot a partir del 1973 quan es va reescriure en C, inventat aquell any pel mateix Ritchie i que s'acabaria convertint en el llenguatge de programació per excel·lència. Això va permetre que UNIX pugés funcionar en qualsevol ordinador amb canvis mínims, fins llavors s'havia de tornar a escriure per a cada nova màquina.
A partir de l'any 1978 va deixar de ser una eina d'investigació i desenvolupament interna dels Laboratoris Bell i moltes universitats i institucions el van adoptar i es van posar a treballar sobre ell. La variant més important va ser la de la Universitat de Berkeley a Califòrnia que, finançada pel govern dels Estats Units, va ser desenvolupada per experts en xarxes de comunicacions per tal d'implementar-hi els protocols de la xarxa DARPA, precursora de l'actual Internet.
Fins aquell moment qualsevol podia disposar amb més o menys facilitat del codi font de UNIX, com de la majoria de programes, per tal de mirar com era o bé modificar-lo al seu gust si tenia prou coneixements informàtics. Però a partir de principis dels 80 els programes informàtics van entrar en la dinàmica comercial i els codis font dels programes es van convertir en secrets empresarials. Es podia comprar un sistema operatiu per una màquina determinada però no el podies modificar o adaptar-lo a les teves necessitats, ni tan sols podies mirar com estava fet. UNIX va passar a ser una marca comercial registrada.
A l'any 1987 el professor Andrew S. Tanenbaum va escriure un llibre sobre disseny de sistemes operatius. Com que no podia, per motius de copyright, utilitzar exemples de codi existent, va fer una versió reduïda de UNIX que pugés funcionar sobre els ordinadors personals de l'època (8088 sense disc dur) perquè els seus estudiants hi poguessin treballar. Tanenbaum va publicar el codi font complet a l'apèndix del seu llibre i aquest sistema operatiu anomenat MINIX va tenir un èxit important en el camp de l'ensenyament universitari.

Història de Linus (creador de Linux)

A l'any 1991 Linus Torvalds va decidir escriure un nou MINIX que aprofités les característiques avançades dels nous processadors 80386. L’agost del mateix any, el jove estudiant va enviar el següent correu electrònic al grup de notícies comp.os.minix


From:torvalds@klaava.Helsinki.FI (Linus Benedict Torvalds)
Newsgroup: comp.os.minix
Subject: GCC-1.40 and a posix question
Message-ID: 1991Jul13, 100050.9886@klaava.Helsinki.FI
Date: 3 Jul 91 10:00:50 GMT

Hello netlanders,
Due a project I'm working on (in minix), I'm interested
in the posix standard definition. Could somebody please
point me to a (preferably) machine-readable format of the
latest posix rules? Ftp-sites would be nice.

Hola navegadors,
A causa d’un projecte en el que estic treballant (minix), Estic interessat en la definició estàndard del POSIX. Podria algú senyalar-me un lloc llegible on hi haguessin les ultimes regles POSIX? Llocs FTP estarien millor.

Poc després va enviar un altre dient que estava treballant com a hobby en la creació d’un sistema operatiu:

From: torvalds@klaava.Helsinki.FI (Linus Benedict Torvalds)
Newsgroups: comp.os.minix
Subject: What would you like to see most in minix?
Summary: small poll for my new operating system
Message-ID:
Date: 25 Aug 91 20:57:08 GMT
Organization: University of Helsinki
Hello everybody out there using minix -
I'm doing a (free) operating system (just a hobby, won't be big and
professional like gnu) for 386(486) AT clones. This has been brewing
since april, and is starting to get ready. I'd like any feedback on
things people like/dislike in minix, as my OS resembles it somewhat
(same physical layout of the file-system (due to practical reasons)
among other things).
I've currently ported bash(1.08) and gcc(1.40), and things seem to work.
This implies that I'll get something practical within a few months, and
I'd like to know what features most people would want. Any suggestions
are welcome, but I won't promise I'll implement them :-)
Linus (torvalds@kruuna.helsinki.fi)
PS. Yes - it's free of any minix code, and it has a multi-threaded fs.
It is NOT protable (uses 386 task switching etc), and it probably never
will support anything other than AT-harddisks, as that's all I have :-(.

Hola a tota persona que utilitzi minix –
Estic treballant en un sistema operatiu (gratuït)(com a hobby, no serà tan gran ni professional com GNU) per a clons de AT en 386 (486). Hi he estat treballant des de l’abril i sembla que ja està apunt. M’agradaria saber les coses que li agraden/desagraden a la gent de minix, ja que s’assemblen (la mateixa disposició de fitxers-sistema, per raons de comoditat)
He importat Bash (1.08) i gcc (1.40) i les coses sembla que funcionen. Això implica que tindré alguna cosa pràctica en pocs mesos, i m’agradaria saber quines característiques li agraden a la gent. Totes les propostes són benvingudes, però no prometo que les implementi :-)
PS. Si – és lliure però no és portable i possiblement mai ho sigui ja que només tinc discs durs AT :-(

Linus mai hagués cregut que canviaria el món de l’ordinador per sempre. Linux versió 0.01 va sortir a mitjan setembre del 1991 i va ser col·locat a Internet.
Gràcies a la col·laboració de milers de programadors d'arreu del món connectats a través de Internet que hi van treballar de manera desinteressada durant el seu temps lliure, van enviar els seus codis modificats a Linus, el qual va treure la versió 0.02 a principi d’octubre amb aquesta famosa declaració.

From: torvalds@klaava.Helsinki.FI (Linus Benedict Torvalds)
Newsgroups: comp.os.minix
Subject: Free minix-like kernel sources for 386-AT
Message-ID:
Date: 5 Oct 91 05:41:06 GMT
Organization: University of Helsinki
Do you pine for the nice days of minix-1.1, when men were men and wrote their own device drivers? Are you without a nice project and just dying to cut your teeth on a OS you can try to modify for your needs? Are you finding it frustrating when everything works on minix? No more all-nighters to get a nifty program working? Then this post might be just for you :-)
As I mentioned a month(?) ago, I'm working on a free version of a minix-lookalike for AT-386 computers. It has finally reached the stage where it's even usable (though may not be depending on what you want), and I am willing to put out the sources for wider distribution. It is just version 0.02 (+1 (very small) patch already), but I've successfully run bash/gcc/gnu-make/gnu-sed/compress etc under it.
Sources for this pet project of mine can be found at nic.funet.fi (128.214.6.100) in the directory /pub/OS/Linux.
The directory also contains some README-file and a couple of binaries to work under linux
(bash, update and gcc, what more can you ask for :-). Full kernel source is provided, as no minix code has been used. Library sources are only partially free, so that cannot be distributed currently. The system is able to compile "as-is" and has been known to work. Heh. Sources to the binaries (bash and gcc) can be found at the same place in /pub/gnu.

Resum: Recordeu quan cadascú s’havia d’escriure el seu propi codi per a cada peça de maquinari?[…]
Com vaig mencionar fa un mes, estic treballant en una versió semblant a minix per a AT-386. Ja he aconseguit que funcioni i he fet funcionar bash, gcc, gnu-make, gnu-sed, compress, etc.
Les fonts d’aquest projecte es troben a nic.funet.fi (128.214.6.100) al directori /pub/OS/Linux
[…] He utilitzat algunes parts del codi de Minix, per tant algunes parts no son distribuïbles, […]

La versió 0.03 va sortir en poques setmanes i al desembre en va sortir la 0.10, encara que aquestes versions eren molt esquelètiques, només suportaven discs durs de AT i no es podia executar sense bash. La versió 0.11 va ser molt millor ja que suportava diferents tipus de teclat, diferents dispositius de disquet, suport per a VGA, EGA, Hercules, etc. El número de la versió va pujar directament des del 0.12 fins al 0.95, ja que el codi havia estat millorat considerablement a través d’Internet. Va tardar més d’un any en treure la versió 1.0, que va arribar el 14 de maig de 1994. La sèrie actual del nucli és la 2.6.x i segueix creixent dia a dia per millorar la seva estructura.

S'ha d'entendre que si bé Linux és el nucli del sistema operatiu i la seva part més important, un nucli sol no pot fer absolutament res. Però aquestes utilitats ja havien estat desenvolupades per la Free programari Foundation i només faltava ajuntar-ho per tenir el què ara anomenen GNU/Linux. Linus va decidir que el nom d’aquest sistema operatiu seria Freax (Free “lliure” + Freak “raro” + X “sistema de finestres”) però gràcies a un company seu va decidir anomenar-lo Linux i atorgar-lo a la llicència GPL



Aviat, moltes companyies es van moure en aquest món creant les “distribucions”, que eren el conjunt del Kernel més cert programari. Les companyies més famoses van ser Red Hat, Caldera, Debian. Altres companyies van guanyar més responsabilitat, com és el cas de les creadores de GUIs (Graphical User Interface), com ara X-Window, KDE, GNOME,... Linux era, per tant, sistema operatiu segur, fiable i, sobretot, que es pot descarregar, modificar, corregir, millorar (sempre, es clar, que tingueu algun coneixement de programació) i utilitzar gratuïtament tot convertint-se avui en dia en l'amenaça més important a l'hegemonia de Microsoft en el món dels sistemes operatius i un autèntic fenomen en el mercat mundial de servidors amb una quota de mercat del 27% i el suport de companyies de l'alçada d'IBM, Hewlett-Packard i Sun Microsystems.

Kernel

Nucli del sistema o Kernel es podria definir com a cor del sistema operatiu. És l’encarregat de que tot el programari y el maquinari de l’ordinador puguin treballar junts.
Les funcions més importants, encara que no les úniques, són:
- Administració de la memòria, per a tots els programes en execució.
- Administració del temps del processador, que aquests programes en execució utilitzen
- És l’encarregat de que puguem accedir als perifèrics/elements del nostre ordinador d’una manera còmoda.

Hi ha Dos versions del Linux Kernel:
- Versió de Producció: La versió de producció, és la versió estable fins al moment. Aquesta versió és el resultat final de les versions de desenvolupament o experimentals.
Quan l’equip de desenvolupament de kernel experimental, decideix que ha aconseguit un kernel estable i amb suficient qualitat, es llença una nova versió de producció o estable. Aquesta versió és la s'hauria utilitzar per un ús normal del sistema, ja que son les versions considerades més estables i lliures d’errades en el moment del llançament.
- Versió de Desenvolupament: Aquesta versió és experimental i és la que utilitzen els desenvolupadors per programar, comprovar i verificar noves característiques, correccions, etc. Aquest nuclis solen ser inestables i no s’haurien d’utilitzar, a no ser que es sàpiga el que es fa.

Les versions del Kernel es numeren amb 3 nombres, de la següent forma: XX.YY.ZZ
XX  indica la sèrie principal del kernel. Fins ara només existeixen la 1 i la 2. Aquest nombre canvia quan la manera de funcionar del kernel ha experimentat un canvi molt important.
YYIndica si la versió és de desenvolupament o de producció. Un nombre senar, significa que és de desenvolupament, un parell, que és de producció.
ZZIndica les noves revisions dins de la versió, en les que l’únic que s’ha modificat, son errades de programació (bugs)
Els kernels es poden descarregar d’un gran nombre de servidors d’internet. Especialment des de http://www.kernel.org
Característiques

-Multitasca: La paraula multitasca descriu l’habilitat d’executar varis programes al mateix temps.
Linux utilitza la multitasca preventiva, la qual assegura que tots els programes que s’estan utilitzant en un moment donat seran executats, sent el sistema operatiu l’encarregat de cedir el temps del microprocessador a cada programa.
- Multiusuari: Molts usuaris utilitzant la mateixa màquina al mateix temps.
-Multiplataforma: Les plataformes en les que en un principi es pot utilitzar Linux son 386-, 486-, Pentium, Pentium Pro, PentiumI-IV, Amiga i Atari, també existeixen versions per a la seva utilització en plataformes com Alpha, ARM, MIPS, PowerPC i SPARC.
-Multiprocessador: Suport per a sistemes amb més d’un processador, només disponible per a Intel y SPARC
Funciona en mode protegit 386
-Protecció de la memòria entre processos, de manera que cap d’ells pugui penjar el sistema.
-Carrega els executables per demanda: Linux només llegeix del disc aquelles parts d’un programa que son utilitzades actualment.
-Memòria virtual utilitzant paginació (sense intercanvi de processos complerts) a disc: A una partició o fitxer en el sistema d’arxius, o ambdós, amb la possibilitat d’afegir més àrees d’intercanvi sobre la marxa.
-La memòria es gestiona com a un recurs unificat per als programes de l’usuari i per la memòria cau del disc, de tal forma que tota la memòria lliure pot ser utilitzada com a memòria cau i aquesta pot, a la seva vegada, ser reduïda quan s’executin grans programes.
-Llibreries compartides de càrrega dinàmica (Dll’s) i llibreries estàtiques.
-Es realitzen bolcats d’estat (core dumps) per a possibilitar els anàlisi post-mortem, permetent l’ús de depuradors sobre els programes.
-Compatible amb POSIX, System V y BSD a nivell font.
-Emulació de iBCS2, gairebé completament compatible amb SCO, SVR3 i SVR4 a nivell binari.
-Tot el codi font està disponible, incloent-hi el nucli complet i tots els controladors, les eines de desenvolupament i tots els programes de usuari; a més a més tot això es pot distribuir lliurement. Hi ha alguns programes comercials que actualment no son distribuïts amb el seu codi font, però el programari gratuït és gratuït
-Control de tasques POSIX
-Pseudo-terminals amb el nom de pty’s
-Emulació de 387 al nucli, de tal forma que els programes no hagin de fer la seva pròpia emulació matemàtica, d’aquesta manera totes les màquines Linux semblaran que tinguin coprocessador matemàtic.
-Suport per a molts teclats nacionals o adaptats i es bastant fàcil afegir-ne de nous dinàmicament.
-Consoles virtuals múltiples: varies sessions de amb diferent usuaris a través de la consola i totalment independents
-Accés a particions MS-DOS mitjançant un sistema d’arxius especial: no es necessari cap comanda especial per a utilitzar la partició MS-DOS doncs aquesta sembla tenir un sistema d’arxius semblant al d’Unix. El suport per a VFAT, FAT32 (Windows NT, 95/98) de lectura i escriptura es possible des de la versió 2.0 però els només hi ha suport de lectura per a NTFS des de la 2.2
-Sistema d’arxius de CD-ROM que llegeix tots els formats estàndards de CD-ROM
-TCP/IP, incloent ftp, telnet, ...
-programari client i servidor de Netware, Windows Native (Samba) i Lan Manager.
Diversos protocols de xarxa inclosos en el kernel: TCP, IPv4, IPv6, AX.25, X.25, IPX, DDP, Netrom, etc.







Distribucions de Linux

Linux ha sigut sempre un sistema operatiu de lliure distribució, que serveix de ben poc tot sol, es per això que s’ajunten aplicacions del projecte GNU.
Fer que aquest conjunt funcioni és una tasca molt difícil per a un usuari de nivell mitjà, així que seria impossible per a un usuari de nivell bàsic.
Per aquesta causa hi ha conjunts de aplicacions, fitxers, programes i el sistema Linux a les que anomenem Distribucions. Totes elles es poden aconseguir gratuïtament a través d’Internet o demanant els CDs a l’empresa per un mòdic preu.
Tot seguit s’exposaran les més importants:



Red Hat
Aquesta distribució és la més coneguda i la més comercialitzada. Encara que pertany a la GPL, es necessària una subscripció per a poder actualitzar el sistema, el problema és que s’ha de pagar. Abans aquesta empresa només cobrava el suport que oferien. Per a la gent que no vol continuar amb l’anterior projecte, els ha quedat el projecte Fedora Core que més endavant explicarem.
Red Hat (barret vermell) ofereix suport per a empreses, sobre codi obert i actualitzacions d’aplicacions. El tipus de paquets que utilitza són RPM i es pot aconseguir més informació a www.redhat.com



Fedora Core
Aquesta distribució és el projecte gratuït de Red Hat, pot ser descarregat des de diversos servidors a triar a la pàgina oficial (http://fedora.redhat.com). Va ser començada per Warren Togami com a una comunitat per construir paquets d’alta qualitat per a Red Hat. Ara són dos projectes similars que han desembocat dues Distribucions.
Actualment la ultima versió estable és Fedora Core 2. Aquesta utilitza Anaconda Installer per a la instal·lació, Gnome 2.6.0.1 i la versió 2.6.5 del Kernel. A més d'una gran quantitat d’aplicacions importants com per a l’edició de texts, servidor web, ...








Debian
Aquesta distribució és la més coneguda pels usuaris de nivell mig-alt. És la distribució creada únicament per programadors de tot el món sense formar cap empresa, per tant és completament gratuïta. Ens arriba amb uns 8710 paquets compilats prèviament (un total de 8 CDs), que poden aconseguir-se a www.debian.org.
Ofereixen suport a través de correu electrònic i els canals distribuïts per tot l’IRC.
El projecte va ser començat l’agost de 1993 per Ian Murdock. Al principi no era res més que un conjunt de hackers que van decidir fer un sistema operatiu totalment lliure utilitzant Linux i GNU. El nom ve del nom de la seva dona, Debra, i el seu propi nom.
Hi ha una llista d’organitzacions que utilitzen Debian molt extensa en aquesta direcció http://www.debian.org/users/ amb més de 20 membres espanyols.
Curiosament totes les versions tenen el nom de personatges que hagin sortit a les pel·lícules de “Toy Story”, entre d’altres “woody”, “sid”, “sarge”, ...
L’última versió estable és la Debian 3.0 “woody”, amb el kernel 2.4.19 i la versió 2.2.25 de KDE.
Encara que sembli que està enrederida, existeix el projecte unstable i el projecte testing, tots dos amb aplicacions actualitzades però com be diu el nom, no es segur utilitzar-les.


Suse
Aquesta Distribució, d’origen alemany, és un altre marca comercial, suportada per una gran empresa anomenada Novell Business.
La seva última versió disponible es la Suse Linux 9.1 Personal que pot ser extreta de la pagina oficial www.suse.com.
Aquesta versió funciona amb el kernel 2.6.4, una versió de KDE 3.2, suport per a màquines de 64 bits i el seu instal·lador YaST.
Existeixen solucions especials per a empreses i per a particulars. També existeix una versió de Live-CD.


Gentoo

Aquesta distribució és una de les més optimitzades i configurables. Gràcies a la tecnologia anomenada Portage aquesta distribució pot esdevenir qualsevol tipus de sistema, ja sigui un servidor o una estació de treball. Per això l’anomenem 'metadistribució'.
Portage ens ajuda, mitjançant unes seqüències de comandes, a triar el tipus d’aplicacions que volem i les característiques que volem que tinguin. Al mateix temps manté el sistema actualitzat.
El sistema se’ns presenta amb tots els paquets actualitzats gràcies a Portage. Té una versió de Live-CD també.
www.gentoo.org




Mandrake
Aquesta distribució, d’origen Francès, és considerada la més senzilla i esta basada en Red Hat. Tots els nous usuaris comencen per aquesta distribució. Pot ser comprada o bé descarregada de www.mandrakelinux.com
Aquesta està en la versió 10.1 que conté el Kernel 2.6.8, KDE 3.2.3 i el instal·lador DiskDrake. Té una versió Live-CD anomenada Mandrake-Move


Knoppix
Aquesta distribució basada en Debian, és la versió Live-CD per excel·lència. És un CD que conta amb una col·lecció de programes GNU/Linux i un sistema automàtic de detecció de maquinari que en suporta gran quantitat.
Pot ser utilitzada per a habituar-se a l’entorn Linux per part de les persones que vulguin provar-lo, pot ser utilitzat com a disc de rescat, etc. No es necessari instal·lar-lo al disc dur, ja que utilitza la descompressió al vol, i només necessitarà la memòria RAM. També pot ser instal·lada al disc dur.
Disposa de la versió 2.4.27 del Kernel, encara que com opcional també hi ha la 2.6.7, també té KDE 3.2.3 entre d’altres. Es pot treure de www.knoppix.org

Distribucions Espanyoles.

Linex
GNU/Linex és la distribució del govern Extremeny, una perfecta solució per als principiants ja que està feta en Live-CD. Aquesta està basada en Debian 3.0 (woody) amb un Kernel 2.4.18 i utilitzat des de GNOME 2.0. (www.linex.org)




GuadaLinex
Aquesta és la proposta del govern Andalús. Basada en la anteriorment mencionada Linex (Live-CD) amb dues versions existents: Guadalinex EDU per a escoles i Guadalinex per a la gent normal. (www.guadalinex.org)


Catix
Catix és una altre proposta de Live-CD que disposa del Kernel 2.6.6 i KDE 3.2.2 (http://www.tecnocampus.com/catix/index.html)





Lliurex
Lliurex és la proposta del govern Valencià i està especialitzada per a l’ús escolar.


Catux
Aquesta associació ha creat un prodigi de distribució, basada en Damn Small Linux, que a la seva vegada esta basada en Knoppix. Es tracta d’una distribució emmagatzemada dins una memòria USB , de manera que aquest actua com a un disc dur i pot ser arrencat mitjançant els detectors de maquinari de Knoppix. La seva gran innovació és la capacitat d’escriptura al memòria USB, una cosa que fins ara no s’havia aconseguit.
Hi ha dues versions, la petita per a ús a memòries USB de 128 mb i la gran per a ús a memòries USB de 256 mb. Totes dues amb un kernel 2.4.25 i KDE. Això ho han aconseguit mitjançant el pedaç e2compr, el qual es capaç de comprimir el contingut.
www.catux.org

UBUNTU
La nostra distribució serà la Ubuntu 4.10 (anomenada "The Warty Warthog"), una distribució de última generació, que fa pocs mesos que va sortir, incorpora el kernel 2.6.8.1, la versió més nova de GNOME com a interfície gràfica i una gran quantitat de aplicacions tan per a l’ús escolar com per a l’empresarial. De totes maneres sempre es pot actualitzar el sistema i descarregar noves aplicacions amb la comanda apt-get install xxxx o la aplicació gràfica Synaptic
Els seus dipòsits estan dividits en quatre tipus:
Main: Aplicacions lliures suportades pel sistema Ubuntu que seran actualitzades ràpidament en cas de trobar errors. Es pot trobar programari més utilitzat en entorns d’escriptori i servidors.
Restricted: Aplicacions amb llicencia d'altres propietaris, aquesta serà actualitzada quan els autors ho creguin convenient, doncs no és lliure com la resta.
Universe: Més de 13.000 aplicacions no suportades directament per l’equip que no estan subjectes a actualització immediata. (no activada per defecte)
Multiverse: Aplicacions que no queda clar si són legals i poden ser distribuïdes sense problemes a causa de les seves llicenciés (no activada per defecte)

Com podem comprovar en l’annex, la instal·lació del nostre sistema no es gaire difícil, només s’han de seguir els passos i tenir molt de compte al fer les particions del nostre disc dur.
A partir d’aquest moment la nostra experiència serà molt pròxima a l’usual a Windows.



Història d’Ubuntu

Mark ShuttleWorth, conegut per ser el primer turista espacial, va contractar a 35 hackers, als que va encarregar el desenvolupament d’una complexa infraestructura especialment dissenyada per a millorar i facilitar el desenvolupament del sistema Linux.
Es van reunir a Oxford durant 15 dies per treballar en quatre aplicacions.
1-Ubuntu: Un sistema operatiu basat en Debian explicat més endavant.
2- Soyuz: Una plataforma que facilita l’agregació de paquets de programari
3-Malone: Un complex sistema de seguiment d’errors
4-Rossetta: Un instrument destinat a suportar l’assistència per als traductors.

Aquest projecte te una característica innovadora i és que te’l poden enviar a casa de manera gratuïta (no importa la quantitat)
http://www.shipit.ubuntulinux.org/



Associacions
GNU


El fet de que Unix esdevingués marca registrada va impulsar a Richard Stallman, un altre dels grans noms del món de la informàtica, a fundar al 1984 la Free Software Fundation, una organització sense ànim de lucre que té com a missió crear des de zero un UNIX gratuït, de lliure distribució i amb el codi font obert anomenat amb l'acrònim GNU (GNU is Not Unix). Stallman i els seus col·laboradors van començar a escriure les utilitats que hauria de tenir aquest hipotètic sistema operatiu un cop existís.
L'aportació més important de la FSF al món de la informàtica és la seva llicència GPL. Aquesta llicència aplicada a un programa no només fa que sigui gratuït, de distribució lliure i amb el codi font disponible, sinó que obliga a que també sigui així qualsevol modificació o programa derivat que utilitzi part del codi font.

Avui dia, es confon el terme de GNU i Linux. Linux és el que considerem el Kernel, el cor del sistema, la part que va fer Linus Torvalds i GNU seria el conjunt de programari, es per això que l’anomenem GNU/Linux

Richard Stallman és el principal autor de la Col·lecció de Compiladors GNU, un compilador dissenyat per a suportar diverses arquitectures i múltiples llenguatges. També va escriure el GNU debugger (gbd), GNU Emacs i molts altres programes.
www.gnu.org

GPL (Llicència pública general)


Aquesta és la llicència que s’aplica al programari de GNU entre d’altres.
La llicència pública general ens proposa entre d’altres els següents termes:
1.Es poden copiar i distribuir còpies literals del codi font.
2.Es pot modificar la còpia del programa o qualsevol tros, senyalant les coses que heu modificat i distribuint-lo a la resta.
3.Es pot copiar i distribuir el programa, sempre i quan s'entregui el codi font.
4.Si hi ha paisos o patents que restringeixen la distribució, aquesta quedarà rescindida.
5.Com que és una llicència gratuïta, no existeix cap tipus de garantia, excepte si existeix cap acord entre els afectats.

CATUX


Catux és una associació d’usuaris de GNU/Linux procedents en la seva majoria del Bages que es reuneix a Sant Joan de Vilatorrada, concretament en un local anomenat “Format”, cada diumenge.
Em vaig unir a aquest grup prop del mes d’Agost i vaig assistir a diverses sessions, en les que van parlar de coses molt interessants relacionades amb el món de Linux i a més a més hem van ajudar en la instal·lació de Knoppix en el meu ordinador, que posteriorment vaig substituir per Ubuntu.
Aquesta associació sense ànim de lucre, ha fet múltiples presentacions de Linux en diverses fires i esdeveniments. També treballa conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa en les classes que aquest ofereix, en especial les de instal·lació i iniciació.
www.catux.org














Instal·lació

La instal·lació de Windows no sol complicar-se molt, però no passa el mateix amb Linux, ja que aquest sistema operatiu ens permet el control i la personalització d’una quantitat major de paràmetres i opcions en el procés. Malgrat tot això s’estan fent grans avenços i moltes distribucions utilitzen un procés no gaire difícil.
Abans de instal·lar Linux, hem de llegir la informació que conté el mateix CD de la distribució. Això sol ser un problema, ja que normalment està tot en anglès, però gràcies a http://es.tldp.org/, aquesta tasca no ens serà difícil.
Cal tenir en compte també la manera en que s’organitzen els fitxers segons el sistema operatiu
Sistema Operatiu
Sistema de fitxers
Ms-DOS
VFAT
Linux
Ext1/ext2/ext3/reiserfs
Windows 95
FAT16
Windows 98
FAT32
Windows NT/2k/XP
NTFS


Generalment això dificulta la instal·lació de diversos sistemes operatius barrejats, però per a solucionar aquest problema existeixen les particions, que consisteixen a dividir el nostre disc dur virtualment de forma que pugui contenir més d’un tipus de sistema de fitxers.
Si fem particions, podrem disposar de dos discs durs (no físics) de manera que podem instal·lar diferents sistemes operatius a cada part.
D’aquesta manera podem deixar el nostre Windows en la primera partició i instal·lar Linux a la segona, així no perdrem dades ni perdrem l’accés en cas d’emergència a un altre sistema operatiu.

Per a seleccionar amb quin sistema operatiu volem arrencar existeixen els gestors d’arrancada, els quals s’executen en el procés d’arrancada del PC i ens permeten seleccionar el sistema que volem mitjançant les tecles del direcció. Els dos gestors més coneguts són LILO (Linux Loader) i GRUB.

Hi ha un altre concepte bàsic a l’hora d’instal·lar Linux, aquest és el de Super Usuari o usuari Root. Aquest usuari és l’administrador del sistema i per tant te accés a tota la informació del sistema, per tant s’ha d’anar en compte quan s’utilitzi aquest usuari, ja que es poden destruir moltes coses.




Iniciació

Existeixen tres formes d’accedir a un sistema Linux:
A través d’una consola de text, l’usuari es connecta directament a l’ordinador sense entorn gràfic.
Des d’un gestor gràfic (X Window), l’usuari es connecta directament a l’ordinador utilitzant un entorn gràfic.
Des d’un ordinador remot mitjançant protocols com telnet o Secure Shell (ssh)

Entrada al sistema

En tots els casos, ens apareixerà a la pantalla la següent informació:
Login: (es tecleja el nom de l’usuari)
Password: (es tecleja la contrasenya)

Per motius de seguretat, la contrasenya ha de contenir com a mínim sis caràcters i aquests han de ser diferents del nom de l'usuari.

Estructura del sistema

Els arxius que conté el sistema de fitxers han de tenir les següents característiques:
Han de tenir un nom de entre 1 i 255 caràcters.
Es poden utilitzar tots els caràcters, excepte la barra inclinada “/”(simbolitza un directori), tampoc es recomanable utilitzar els caràcters de significat especial “= \ ^ ~ ' " ` * ; - ? [ ] ( ) ! & ~ < > “.
Les lletres majúscules i les minúscules es consideren diferents. No és el mateix linux.txt que Linux.txt o linux.Txt

De la mateixa manera que a Windows es poden aplicar extensions als fitxers per diferenciar-los. És per això que Linux només distingeix tres tipus de arxius.
Arxius o fitxers ordinaris, mencionats anteriorment.
Directoris (o carpetes), arxiu especial que agrupa altres fitxers de manera estructurada.
Arxius especials, representen els dispositius connectats a l’ordinador, per tant introduir fitxers a l’arxiu que equival a la impressora, seria el mateix que imprimir.

Qualsevol sistema operatiu modern te una estructura jeràrquica i depen dels directoris . D’aquesta manera hi ha un directori pare que emmagatzema els directoris de cada usuari i aquests el fitxers.
El sistema d’arxius de Windows està lligat de forma directa al seu maquinari (C: representa el disc dur, D: representa la unitat lectora, ...), en canvi el sistema d’arxius de Linux esta lligat a un directori arrel, expressat amb el signe “/” , del qual en sorgeixen la resta:

/ Arrel del sistema d’arxius.
/dev Conté fitxers del sistema que representen dispositius físics.
/etc Aquest directori esta reservat per als fitxers de configuració del sistema. En aquest directori no ha d'aparèixer cap binari(programes), sinó que han d'aparèixer dos subdirectoris més:
/etc/X11 Fitxers de configuració de X Window
/etc/skel Fitxers de configuració bàsica que també es troben al directori del usuari
/lib Conté les llibreries necessàries per a la execució de programes que resideixen a /bin
/proc Conté fitxers especials que o bé reben o bé envien informació al kernel del sistema.
/sbin Conté programes que son accessibles només per al superusuari o root.
/usr Aquest és un dels directoris més importants del sistema, doncs conté els programes comuns de tots els usuaris. La seva estructura sol ser:
/usr/X11R6 Conté els programes per executar X Window.
/usr/bin Programes generals, incloent el compilador C/C++.
/usr/doc Documentació general del sistema.
/usr/etc Fitxers de configuració generals.
/usr/include Fitxers de capçalera de C/C++ (.h).
/usr/info Fitxers de informació de GNU.
/usr/lib Llibreries generals dels programes.
/usr/man Manuals accessibles amb la comanda man (explicada més endavant)
/usr/sbin Programes d’administració del sistema.
/usr/src Codi font de programes.
/var Aquest directori conté informació temporal de programes.

Accedir als diferents dispositius no és tan fàcil com a Windows, doncs el sistema d’arxius requereix el procés de “muntatge”, molt més segur que el de Windows i al mateix temps ens estalvia la pèrdua de dades en el procés. Aquest consisteix a:
- Introduir el disquet a la disquetera
- Muntar el sistema d’arxius amb la comanda mount
- Manipular el contingut del disquet.
- Desmuntar el sistema d’arxius del disquet
- Extreure el disquet.
Aquest procés ens exigeix permisos de root per fer el procés més segur encara.

Els sistemes Unix tenen uns permisos molt estrictes que ens donen accés als fitxers d’una manera o un altre.
R Permís de lectura del fitxer
W Permís de escriptura del fitxer
X Permís d’execució del fitxer
S Permís per canviar el propietari del fitxer.

Aquests permisos s'estenen a un usuari especial (u), a un grup d’usuaris (g) o a la resta de usuaris (a).

A diferència de Windows, els arxius executables no estan marcats per l’extensió .exe, sinó que els marca l’atribut del permís d’execució.


X Window

X Window és l’entorn gràfic habitual dels sistemes Unix. El sistema X Window es composa de dues parts principals, el servidor X i el programa encarregat de la gestió de les finestres. El servidor X és el programa que s’encarrega de dibuixar les finestres, per contra, el gestor de finestres s’encarrega de crear-les i gestionar la seva aparença. Els dos gestors més coneguts són GNOME i KDE.

GNOME

Quan Ubuntu arrenca en mode gràfic apareix una finestra similar a aquesta :

figura1
En aquesta finestra hi introduïm el nostre nom d’usuari, premem [enter], introduïm la nostra contrasenya i tornem a prémer [enter]. D’aquesta manera s’iniciarà la nostra sessió, ens apareixerà una finestreta que ens carregarà GNOME i quan aquesta desapareix ja haurem entrat oficialment en la nostre sessió.
Hi ha un seguit d’opcions en la primera pantalla que tot seguit comentarem:
Sessió: permet a l’usuari seleccionar l’entorn gràfic en cas de haver-hi més. En ser Ubuntu, l’únic disponible és GNOME.
Llengua: ens permet escollir la llengua en que volem que estigui el nostre entorn
Torna a arrencar: arrenca de nou l’ordinador
Atura: Apaga l’ordinador


figura 2

Com es pot observar en la figura 2, aquest entorn és molt similar a Windows, per tant ens resulta molt familiar. Els nous entorns gràfics estan dissenyats per a la utilització del ratolí, per tant hi ha icones, menús, una barra superior amb enllaços, ...
Si premem el botó [Ordinador] ens mostrarà un menú especialitzat a administrar el sistema.
Hi podem trobar la Carpeta personal, una carpeta amb tots els Discs, la opció de sortir del sistema on diu Surt, Configuració de xarxa ...
Per a veure els programes disponibles hem de fer clic sobre [Aplicacions] i això ens mostrarà tots els programes disponibles ordenats segons categories.
Les aplicacions incloses amb Ubuntu, entre d’altres, són:

Editor de text (gedit): Aquest és l’editor per defecte de GNOME i és molt senzill d’utilitzar.
Suport per fer i desfer
Suport per imprimir i veure prèvies d’impressió
Capacitat de tallar, copiar i enganxar.
Cerca i reemplaça línies
Colors modulables segons el llenguatge utilitzat (C, C++, Java, HTML, XML, Python, Perl, etc.)


Gestor de fitxers (File roller)
Creació i modificació d’arxius
Visualització del contingut d’arxius
Extracció d’arxius
File Roller és només un front-end (una interfície gràfica) per arxivar programes com tar o zip. Els tipus suportats són
Arxius Tar descomprimits (.tar) o comprimits amb:
gzip (.tar.gz , .tgz)
bzip (.tar.bz , .tbz)
bzip2 (.tar.bz2 , .tbz2)
compress (.tar.Z , .taz)
lzop (.tar.lzo , .tzo)
Arxius Zip (.zip)
Arxius Jar (.jar , .ear , .war)
Arxius Lha (.lzh)
Arxius Rar (.rar)



El GIMP (GNU Image Manipulation Program)
Aquest programa te tantes possibilitats, que pot ser utilitzat com a un simple programa de pintura o com a un programa de retoc de fotografies expert. Els formats suportats són bmp, gif, jpeg, mng, pcx, pdf, png, ps, psd, tiff, tga, xpm, …
Cada dia s’expansiona gràcies a nous connectors i altres coses que el complementen.


gThumb

Aquest programa és el gestor d’imatges més utilitzat a l’entorn GNOME, ja que és capaç de:
Visualitzar imatges en formats bmp, jpeg, gif, png, tiff, ico, xpm. I moure-les a gust i fins i tot posar-les en mode de pantalla sencera.
Buscar imatges i organitzar-les
També te instruments per a la modificació d’imatges.



Evolution
Aquest programa ens permetrà administrar el nostre correu.
Inclou un cercador de missatges i un calendari per a la nostre comoditat, a més a més d’augmentar la nostres seguretat mitjançant noves maneres de visualització de correu.


Gaim
Gaim és un programa de missatgeria que accepta diferents protocols: AIM, ICQ, MSN messenger, Yahoo!, IRC, Jabber, Gadu-Gadu, SILC, GroupWise Messenger i xarxes Zephyr.
Es pot connectar simultàniament a totes aquestes xarxes.

Gnomemeeting
Amb aquest programa ens podrem comunicar mitjançant Webcam


Mozillla Firefox
És un cercador petit, ràpid, fàcil d’utilitzar, que disposa de moltes extensions per millorar-lo. A més a més, te :
Alta seguretat
Opció de buscar mitjançant Tabs (pestanyes)
Bloquejador de Pop-ups
Integració amb Google i molts altres cercadors.



Xchat
Xchat és un client d’IRC (Internet Relay Chat) que utilitza el sistema X Window.


Totem
Totem és un reproductor de pel·lícules per a l’escriptori GNOME, basat en Xine. Accepta la selecció de peces i es mou sobre tot a través del teclat.


Extractor de CD (sound juicer)
Aquesta aplicació ens permetrà extreure pistes d’un CD

OpenOffice
Es tracta d'un producte molt complet que conté, de forma integrada, un processador de texts, un gestor de fulls de càlcul, diverses eines per a la creació i edició de presentacions, dibuixos vectorials, gràfics i fórmules, i diverses utilitats de conversió de fitxers (entre d'altres, els formats de Microsoft Office).

Synaptic
Synaptic és front-end per administrar els paquets del nostre sistema amb les mateixes característiques que apt.
Ens permet cercar, obtenir informació d’un paquet amb només un clic, administrar els dipòsits (sources.list), etc.
Aquest programa és molt útil per actualitzar el nostre sistema, ja que es capaç de descarregar les noves versions dels programes i instal·lar-les.
http://www.nongnu.org/synaptic/index.html


Altres aplicacions que poden ser instal·lades:
Xine
Reproductor d’arxius multimèdia en general
Te’l pots baixar des de xine.sourceforge.net o de qualsevol servidor amb la comanda apt-get install xine-ui
Xmms
Xmms és un altre reproductor multimèdia per a sistemes UNIX. Xmms treballa amb X WIndow i pot reproduir MP3, WAV, i molts més amb els connectors. Mitjançant un altre connector, xmms és capaç de reproduir vídeo de manera molt rudimentària.
L’estètica del reproductor està clarament basada en el seu equivalent a Windows, Winamp
www.xmms.org


Apache Http Server

El servidor http d’Apache és un dels més utilitzats arreu del món, concretament un 67% de la xarxa l’utilitzava a l’any 2004. Aquest servidor intenta ser una implementació del dimoni http gratuïta.
www.apache.org


Adaptació

Intercanviar fitxers.
Podem afirmar que Linux pot llegir casi tots els fitxers procedents de Windows, pel que fa a l’escriptori. Gràcies a Nautilus, el explorador de fitxers per defecte de GNOME, podrem obrir diferents aplicacions per llegir els diferents tipus de fitxers.
Per poder obrir tota la documentació en format PDF, disposem de Acrobat PDF (www.adobe.com) com a lector propi.
Abans els fitxers de text pla eren tractats de diferents formes segons l’editor. Avui dia, això no passa, gràcies a gedit (GNOME) o Notepad i Wordpad (WINDOWS).
Qualsevol usuari de WinZip o WinRAR sentirà la mateixa sensació utilitzant File-Roller, un compressor/descompressor gràfic integrat a Nautilus.
És molt més simple que els programes de Windows, ja que és capaç de manipular tan fitxers típics de Linux (TAR, GZIP) com de Windows (lha, zip, rar, war, arj, …)

Copiar i esborrar fitxers de forma senzilla
Avui dia, per copiar, moure, esborrar o reanomenar fitxers no és necessari ser un expert en la consola. Ubuntu disposa de Nautilus, que és un administrador de fitxers equivalent a Internet Explorer. Les operacions habituals estan disponibles mitjançant icones i menús. Ens permet vistes preliminars d’alguns arxius (imatges, text pla), així com l’execució directe mitjançant el doble clic. Disposa de moltes alternatives, com tot el programari de GNU.

Multimèdia
El nostre escriptori disposa de suport per a visualitzar tants formats d’imatge com es puguin imaginar (JPEG, GIF, TIFF, PNG, BMP, …) i a més a més ve integrat amb Nautilus, visualitzant-los en miniatura.
Hi ha un seguit d’aplicacions com Eye of Gnome que ens permetrà observar la imatge amb més detall, gThumb que ens permet fer el mateix, però hi afegeix la possibilitat de poder navegar per la carpeta d’una manera intuïtiva.
Per a la creació d’imatges senzilles disposem de gpaint, un clònic del Paint de Microsoft. Però també disposem de programari capaç de fer retoc fotogràfic professional, amb multitud de filtres i possibilitats de retallat intel·ligent d’imatges i contorns anomenat The GIMP.
Per escoltar música disposem de XMMS, un programa molt similar a WinAmp, que ens permet escoltar tot tipus de fitxers d’àudio (mp3, wma, …), disposa de equalitzador i selecció a l’atzar de pistes. Si es vol extreure pistes d’un CD, podem utilitzar Sound Juicer.
Totem, ens permetrà visualitzar els nous formats de vídeo comprimit com DivX, XviD i MPEG. També podrem visualitzar DVD, VCD (Vídeo CD), …
Per a les connexions de punt a punt entre WebCam tenim el clònic de NetMeeting, l’anomenat GnomeMeeting, amb les mateixes funcionalitats.

Eines Ofimàtiques.
S’ha realitzat un esforç molt gran per part de tots els programadors i ara disposem de programes totalment compatibles amb els formats de Windows. (GNumeric, KOffice i AbiWord), però també disposem d’una suite molt més coneguda i avançada, aquesta s’anomena OpenOffice.org
Disposa de compatibilitat amb documents creats per MSOffice, des de la versió del 3.11 fins a la versió XP. Malgrat tot, encara no disposa d’una eina semblant a Access.
Una de les grans característiques que ens ofereix OpenOffice.org és que pot ser executat a tots dos sistemes operatius d’una manera similar.
Un altre gran característica és la capacitat de convertir els documents que editi, amb això vull dir que si nosaltres fem un document en format OpenOffice.org (.sxw) el podem passar a format .doc, de manera que qualsevol usuari de MSOffice el podrà llegir.
A més a més, gràcies a la utilització de XML, els documents ocupen molt poc, no com els documents de Word que a vegades ocupen un espai desmesurat. També s’aconsegueix més estabilitat al sistema, fent possible l’administració de documents gegants.
Disposem de cinc aplicacions en aquesta suite:
Writer: Ens permet importar documents escrits amb MSWord, WordPerfect i formats RTF. Aquestes importacions poden sortir defectuoses si s’han utilitzat característiques molt específiques, però amb uns lleugers canvis no es notarà. La seva forma d’utilització és molt similar a MSWord, encara que els menús estan més ben ordenats. Disposa de corrector ortogràfic, accés a bases de dades, es capaç de generar documents PDF, es capaç d’editar documents HTML, …
HTML editor: inclòs dins el Writer.
Calc: Si es coneixen les fórmules i macroinstruccions de MSExcel, no hi haurà cap problema amb aquest programa, ja que es un clònic.
Impress: és l’equivalent a MSPowerPoint (ús de plantilles, animacions d’elements, tipus d’elements gràfics disponibles, ús de botons amb accions associades a la presentació, transició de diapositives, vista a pantalla completa) i a més a més es fa ideal per a treballar amb presentacions de 20 o 30 MB.
Draw: programa de dibuix vectorial
Navegar per Internet
Les possibilitats de Linux a Internet són molt poderoses i a més a més ja no fa falta ser un expert en sistemes per dominar-lo.
Disposem Suites com Mozilla, que ens ofereix una interfície molt similar a Netscape Navigator i es troba totalment traduït a l'espanyol, són per tant una bona eina de migració. Aquest navegador disposa de marcadors per a guardar les adreces preferides, perfils per guardar les preferències particulars de cada usuari que utilitzi el mateix sistema, botons de navegació intuïtius, barra de direccions, bloqueig de finestres emergents, suport per a l'ús de signatura digital i molts més. Com a característica distintiva, cal destacar l'ús de “Tabs” o solapes, que ens permeten navegar per diferents Webs a la mateixa finestra mitjançant separadors.
El client de correu i notícies Mozilla Mail ens permet descarregar les nostres bústies i organitzar la informació còmodament en carpetes. Disposa de filtres per als missatges entrants i ens permet importar el correu que tenim a Netscape Communicator 4.x
Mozilla Composer és l'editor de pàgines web. Ens permet crear pàgines sense necessitat de gaires coneixements de codi HTML.
Per als usuaris de MSN Messenger també disposen del seu clònic, AMSN (alvaro's MSN)
Evolution, ens permet tenir organitzat el correu en safates d'entrada i sortida, gestiona calendari i que tot això estigui en una barra vertical al costat esquerre fa que sembli una còpia de MSOutlook.


INTÈRPRET D'ORDRES

Fins al moment hem estat comentant l’entorn gràfic, però d’una forma o d’una altra, l’usuari s’haurà de relacionar en el mode text. Això es basa en l’execució d’una sèrie de comandes, que son interpretades per un programa o intèrpret d'ordres (shell). Linux disposa de varis programes d'interpretació d'ordres, però el més conegut i utilitzat és Bash (Bourne Again Shell).
L’usuari root ha desaparegut en la nostra distribució per defecte, per tant, per executar aplicacions que necessitin del permís de root, haurem d’introduir la comanda sudo seguida de la comanda que s’havia d’executar. Aquest ens demanarà la contrasenya d’usuari i ja ho podrem executar.
Ex. sudo mkdir /apache [per crear una carpeta anomenada “apache” al directori arrel. Una vegada introduït ens demanarà la contrasenya]
Mitjançant la comanda sudo –s aconseguirem que totes les comandes posteriors a aquesta s’executin com a root.

Una forma d’executar un intèrpret d'ordres a Ubuntu, és entrant al menú [Aplicacions], [Sistema], [Terminal].
Una vegada fet això, ens permetrà inserir comandes al sistema.

Son necessàries una sèrie de nocions bàsiques que cal tenir en compte a l’hora d’introduir comandes:
Les comandes s’han de teclejar amb precisió.
Les lletres majúscules i minúscules es consideren diferents.
Normalment el sistema operatiu utilitza un signe de $ per a indicar que esta preparat per a rebre comandes, en cas de ser root, aquest es substitueix per un #.
Quan sigui necessari introduir el nom d’un fitxer o directori, Linux ens permet escriure les primeres lletres d’aquest i realitza un completat automàtic en si es prem la tecla [TAB]. Si no es pot distingir entre diversos fitxers, aquest completarà el nom fins al punt en que siguin diferents.
Suposem que tenim una carpeta amb el següents arxius
Cartes.txt
Deures_de_filo.txt
Deures_de_grec.txt
Si escrivim cat C[tab]aquest omplirà la resta del contingut fins a escriure Cartes.txt. En canvi, en escriure cat D[tab], aquest només omplirà fins Deures_de_

Algunes comandes.

date Mostra a la pantalla l’hora i el dia.
cal 1975 Mostra el calendari de l’any 1975.
cal 05 1975 Mostra el calendari del mes de maig del 1975.
who Indica quins usuaris estan al sistema en aquest moment, en quin terminal i des de quina hora.
man [comanda] Mostra un manual de la comanda sol·licitada, ja que Linux conté molts manuals de les seves aplicacions. Amb aquesta comanda ens apareixerà una nova pantalla que es pot navegar amb els cursors del teclat i prement q per a sortir.
clear Aquesta comanda neteja la consola.


Llistar el contingut del directoris: comanda ls (list)
Aquesta comanda ens permet obtenir informació del contingut dels directoris.
ls Mostra els noms del fitxers i subdirectoris del directori actual.
ls –a Mostra tots els fitxers, incloent els ocults.
ls –l Mostra informació detallada de cada fitxer.
ls [directori] Mostra el contingut del directori.
ls *.gif Mostra tots els fitxers amb l’extensió .gif.

Creació de subdirectoris: comanda mkdir (make directory)
Aquesta comanda ens permet crear subdirectoris (make directory)
mkdir cartes [crea un subdirectori anomenat cartes]

Supressió de subdirectoris: comanda rmdir (remove directory)
Aquesta comanda ens permet suprimir directoris, sempre i quan estiguin buits.
rmdir cartes[borra el subdirectori abans creat] (remove directory)

Canvi de directori: comanda cd
Aquesta comanda ens permet canviar de directori.
cd /home/fran/ Aquesta comanda ens portaria al directori /home/fran/
cd .. Ens fa retrocedir un nivell, si estàvem a /home/fran/, ens situarà a /home/
cd Ens fa retornar al nostre directori personal (/home/fran/)

Situació actual: comanda pwd (print working directory)
Aquesta comanda ens permet visualitzar la ruta cap al nostre directori
pwd en el cas d’estar al directori personal mostraria /home/fran/

Accés a unitats de disc: comanda mount
A diferència de Windows, no s’utilitzen lletres (“a:”, “c:”, ...). Per a poder accedir al contingut d’una unitat de disc, aquesta ha d’haver estat “muntada”. El muntat es realitza mitjançant la comanda mount.
mount –t iso9660 /dev/cdrom /mnt/cdrom
on –t iso9660 indica el tipus de sistema que utilitza la unitat (iso9660 per CD-Rom, fat32 o ntfs en el cas de Windows i ext2 en cas de Linux), /dev/cdrom/ indica el dispositiu que es muntarà. Tots els dispositius estan representats per un fitxer al directori /dev, per exemple, en cas de disquet aquest estarà representat per /dev/fd0, i per últim /mnt/cdrom, és el directori on es volen muntar els arxius.
Les noves distribucions ja no exigeixen aquesta gran comanda, amb un mount /mnt/floppy, seria suficient.
Per a desmuntar és el mateix procés substituint el mount per umount.

Copia de fitxers: comanda cp (copy)
Aquesta comanda serveix per copiar arxius d’un directori a un altre o al mateix.
cp arxiu1 arxiu2 Aquesta comanda copia l’arxiu1 anomenant-lo arxiu2 al mateix directori.
cp /home/fran/arxiu1 /home/tr/ Aquesta copia l’arxiu1 del directori /home/fran/ al directori /home/tr/

Moure fitxers: comanda mv (move)
mv /home/fran/arxiu1 /home/tr/ Aquesta comanda mou l’arxiu1 al directori personal de TR, no deixa rastre a /home/fran/
Esborrar fitxers: comanda rm (remove)
rm /home/fran/arxiu1 /home/tr/arxiu1 Esborra els arxius “arxiu1” de cada directori
rm –i arxiu1 Amb aquesta comanda ens preguntaria si realment volem esborrar.
rm * Amb aquesta comanda es borra tot el contingut del directori.

Espai ocupat: comanda du
du –h Aquesta comanda ens donarà l’espai ocupat en bytes

Visualització sense format de fitxers: comanda cat, head, tail,
Cat/head/tail arxiu1 Mostren tot/principi/final del fitxer seleccionat

Comanda tar i bunzip2
Moltes vegades ens descarregarem arxius en format tar.gz o tar.bz2, formats que serveixen per a unir molts fitxers en un de sol, com la compressió a Windows.
Desempaquetar .tar.gz
Tar –zxvf arxiu.tar.gz Aquesta comanda desempaqueta l’arxiu anomenat arxiu.tar.gz i el desa a la mateixa carpeta.
Desempaquetar .tar.bz2
Tar –xvfj arxiu.tar.bz2

La comanda tar –cvf nomdelarxiu.tar arxius_inclos1 arxiu_inclos2 ... crea un arxiu anomenat “nomdelarxiu.tar” amb tots els arxius que hem inclòs. Es podria utilitzar gzip nomdelarxiu.tar per a comprimir l’arxiu “nomdelarxiu.tar” deixant-lo com a “nomdelarxiu.tar.gz”.

Comandes sobre programes
Xchat & Aquesta comanda executa el programa xchat en segon pla
Fg 1 Portaria el programa xchat a primer pla
Bg 1 Posa el programa xchat en segon pla

Actualitzant aplicacions: comanda apt-get
Apt és una aplicació que consulta un servidors prèviament assignats a sources.list i en descarrega l’aplicació assignada.
Apt-get install apache Aquesta comanda instal·la l’última versió de apache al nostre
sistema.
Apt-get remove apache Aquesta comanda desinstal·la apache.


Projecte Web.
Instal·lació d’Apache

El servidor d’http Apache és molt fàcil d’instal·lar, tant fàcil com escriure apt-get install apache en un intèrpret d'ordres i esperar uns minuts a que acabi d’instal·lar-se.
Aquest programa ens descarrega l’arxiu instal·lable del que li proposem i en la seva ultima versió disponible o estable segons els servidors triats en l’edició de sources.list
Una vegada instal·lat, el nostre servidor web s’iniciarà cada cop que connectem l’ordinador i només s’haurà d’editar el fitxer de configuració situat a /etc/httpd.conf
En aquest fitxer hem d’editar els següents paràmetres:
- DocumentRoot “/var/www/” Directori de la pàgina web
- ServerName “localhost” Nom del servidor “grap.mine.nu”
La configuració per defecte ens permetrà veure la nostre pàgina web sense necessitat d’estar connectats.
Per últim hem de col·locar la nostra pàgina web, amb extensió html, al directori /var/www/ i comprovar el nostre resultat escrivint a qualsevol navegador http://localhost:80

Contractació del domini.
Si volguéssim entrar a la nostre pàgina web des d’una altre màquina o Internet, no ens serviria escriure http://localhost:80 , si no que hauríem d’escriure la nostre IP de la següent manera http://xxx.xxx.xxx.xxx:80. Per exemple : http://192.12.214.2
Aquest seguit de números és molt difícil d’aprendre (més encara si la nostra connexió te IP dinàmica, que canvia cada cop que iniciem la connexió), per tant es poden contractar dominis lliures a www.mine.nu acabats en .mine.nu o .homelinux.net/com/org:
Els dominis contractats són
grap.mine.nu (servidor windows)
grap.homelinux.net (servidor Ubuntu)
grap.homelinux.com (servidor Ubuntu)
grap.homelinux.org (servidor Ubuntu)
Cada cop que una connexió s’inicia, hem d’anar a la pàgina web www.mine.nu per a retocar els números de la IP antiga per la IP actual en cas de connexió d’ip dinàmica, en cas de ser estàtica no ens faria falta aquest procés. D’aquesta manera cada cop que escrivim http://grap.mine.nu ens adreçarà a http://192.12.214.2

La resta de llocs web estan tots basades en el mateix estil, taules centrades amb el contingut, per tant no hi ha gaire secret.

Espai Web
Gràcies a l’adquisició de la línia ADSL hem van regalar 50 MB d’espai Web a Telefonica sense cap tipus de publicitat. Per tant, podem pujar una copia de la nostre web, per tal de que quan el nostre ordinador no estigui connectat, la pàgina estigui disponible.
Mitjançant el protocol ftp (indicat per Telefonica), entrem al seu servidor (ftp.telefonica.net) i hi allotgem la nostra plana. El seu nom real seria http://personal.telefonica.terra.es/web/grapp/ però poca gent recordarà aquest nom.
Com a possible solució existeixen serveis gratuïts de redirecció com el domini .tk o el domini .es.vg entre d’altres que són molt útils.
De manera que si ens dirigim a www.dot.tk i ens registrem, podrem aconseguir el nom que vulguem (mentre estigui lliure). I si anem a http://www.dominios.es.vg/ i fem el mateix procediment, les nostres adreces podran ser ben recordades ja que els noms seran relativament curts.
www.grapp.tk
www.grapp.es.vg



Conclusió
Aquest treball ens ha demostrat que Linux no és un sistema que requereixi cert grau de coneixement, que qualsevol persona pot fer-lo servir sense cap problema i a sobre no és difícil d’aconseguir, ja que és gratuït.
Linux ens proporciona estabilitat al sistema (per molt que les aplicacions es bloquegin, no fa falta tornar iniciar el sistema al complet), una seguretat perfecta que permet personalitzar completament el codi per si es vol adaptar a les pròpies necessitats.
Pel que fa a les aplicacions trobem que la majoria de programes per Windows tenen una alternativa en Linux, moltes vegades calcada. Podrem desenvolupar les mateixes tasques a ambdós sistemes, de manera que no es notarà la diferència en el resultat.
Tenim la certesa de que molts virus que ens espanten per la televisió, no ens afectaran, ja que la majoria funcionen només sota Windows.
Si que és cert que molt maquinari no és totalment funcional, però això es solucionarà amb el temps. També es provocat per les companyies, les quals eliminen funcions d’aquests per estalviar diners i creen els controladors que supleixen les funcions per a un sol sistema operatiu, Windows.
En conclusió, és una bona alternativa que cal provar, experimentar i explicar-ho als companys per a que cada dia hi hagi més usuaris i possibles col·laboradors que ajudaran en la creació de Linux.

Documents
FERNICHE BRITO, Diego: “Como hacer que convivan Linux y Windows”, PC World.
Nº 210. Juny 2004. pàg. 69-79.

GARCÍA DE JALÓN, Javier/AGUINAGA, Iker/ MORA, Alberto: Aprenda Linux como si estuviera en primero. Gener 2002

MARTINEZ, Rafael: El rincón de Linux. rafael@usit.uio.no . 2004.

TEIJEIRO OTERO, MARIO/ CONSTANTINO, MANUEL / ROMERO IGLESIAS, SANTIAGO: FAQ sobre linux para principiantes. asimovi@teleline.es/ constan@bart.us.es / santiago.romero@iname.com . 02 Juny 1999

HASAN, Ragib: History of Linux. ragibhasan@yahoo.com. 2004.

STALLMAN, Richard: Llicència pública general de GNU. 1991

PETERSEN, Richard: Fundamentos de programación en Linux. 2001


Enllaços

www.catux.org
www.gnu.org
www.redhat.com
http://fedora.redhat.com
www.debian.org
www.suse.com
www.gentoo.org
www.mandrakelinux.com
www.knoppix.org
www.linex.org
www.guadalinex.org
http://www.tecnocampus.com/catix/index.html
www.ubuntulinux.org
www.apache.org
http://es.tldp.org
www.osdir.com
www.gnome.org/projects/gedit
fileroller.sourceforge.net/
www.gimp.org
gthumb.sourceforge.net
http://www.novell.com/es-es/products/desktop/features/evolution.html
gaim.sourceforge.net
www.gnomemeeting.org/
http://www.mozilla.org/products/firefox/
http://www.xchat.org/
http://www.hadess.net/totem.php3
http://www.burtonini.com/blog/computers/sound-juicer
www.openoffice.org
http://www.nongnu.org/synaptic/index.html
xine.sourceforge.net
www.xmms.org
www.softcatala.org

Annex


LLICÈNCIA PÚBLICA GENERAL DE GNU

Versió 2, Juny de 1991
Copyright (C) 1989, 1991 Free Software Foundation, Inc.
59 Temple Place - Suite 330, Boston, MA 02111-1307, USA

Es permet que tothom faci còpies literals d'aquest document de llicència i les distribueixi, però no és permès modificar-lo.

Preàmbul
Les llicències de la major part de programari estan pensades per prendre-us la llibertat de compartir-lo i modificar-lo. Contràriament, la Llicència pública general de GNU pretén garantir-vos la llibertat de compartir i modificar el programari lliure -- assegurar-se que el programari sigui lliure per a tots els seus usuaris i usuàries. Aquesta Llicència pública general de GNU afecta la majoria del programari de la Free Software Foundation (fundació pel programari lliure) i a qualsevol altre programa els autors o autores del qual decideixin usar-la (algun altre programari de la Free Software Foundation, en canvi, està protegit per la Llicència pública general per a biblioteques de GNU [NdeT: aquesta llicència, la LGPL, és la que actualment la FSF anomena Llicència pública menys general]). També podeu aplicar-la als vostres programes.
Quan parlem de programari lliure (free software) ens referim a la llibertat, no al preu [NdeT: en català no hi ha l'ambigüitat que hi ha en anglès]. Les nostres llicències públiques generals estan pensades per assegurar que tingueu la llibertat de distribuir còpies del programari lliure (i cobrar per aquest servei si així ho voleu), que rebeu el codi font o que el pugueu rebre si el voleu, que pugueu modificar el programari o fer-ne servir parts en programes lliures nous; i que sapigueu que podeu fer aquestes coses.
Per protegir els vostres drets, hem d'imposar restriccions que prohibeixin a tothom denegar-vos aquests drets o demanar-vos que hi renuncieu. Aquestes restriccions suposen algunes responsabilitats per a vós si distribuïu còpies del programari o si el modifiqueu.
Per exemple, si distribuïu còpies d'un aquests programes, tant si és de franc com per un preu, heu de donar als destinataris els mateixos drets que teniu vós. Us heu d'assegurar que també ells rebin o puguin obtenir el codi font. I els heu de fer saber aquests termes per tal que coneguin els seus drets.
Protegim els vostres drets en dos passos: (1) Ens reservem el copyright del programari, i (2) us oferim aquesta llicència que us dóna permís legal per copiar, distribuir i/o modificar el programari.
A més a més, per protegir-nos i protegir l'autor o autora, volem estar segurs que tothom entén que no hi ha cap garantia per a aquest programari lliure. Si algú modifica el programari i el passa, volem que els destinataris sàpiguen que el que tenen no és l'original, per tal que qualsevol problema que haguessin pogut introduir terceres persones no repercuteixi en la reputació de l'autor o autora original.
Finalment, qualsevol programa lliure està constantment amenaçat per les patents de programari. Volem evitar el perill de que els redistribuïdors d'un programa lliure acabin obtenint llicències de patents, i de resultes el programa esdevingui propietat exclusiva d'algú. Per evitar-ho, he deixat clar que de qualsevol patent se n'han d'emetre llicències per a tothom o no emetre'n cap.
Les condicions exactes per a la còpia, distribució i modificació són les següents.

TERMES I CONDICIONS PER A LA CÒPIA, DISTRIBUCIÓ I MODIFICACIÓ

0. Aquesta llicència afecta a qualsevol programa o altra obra que contingui un avís del posseïdor del copyright que digui que es pot distribuir sota els termes d'aquesta llicència pública general. D'ara endavant, el "programa" es refereix a aquest programa o obra, i una "obra basada en el programa" voldrà dir el programa o qualsevol obra derivada segons la llei de copyright: és a dir una obra que contingui el programa o alguna part d'ell, ja sigui literalment o amb modificacions o bé traduït a altres llengües. (Per això mateix, les traduccions s'inclouen sense cap limitació en el terme "modificació"). Ens referim a Cada beneficiari de la llicència com a "vós".
Les activitats que no siguin còpia, distribució o modificació no estan contemplades en aquesta llicència, queden fora del seu àmbit. No es restringeix l'acte d'executar el programa, i la sortida del programa queda contemplada només si el seu contingut constitueix una obra basada en el programa (independentment de que s'hagi creat executant el programa). Que aquest sigui el cas o no depen de què faci el programa.

1. Podeu copiar i distribuir còpies literals del codi font del programa tal i com el rebeu, en qualsevol mitjà, sempre i quan publiqueu en cada còpia, de manera adient i ben visible, una nota de copyright i una renúncia de garantia; manteniu intactes tots els avisos que fan referència a aquesta llicència i a l'absència de garanties de cap mena; i lliureu a qualsevol altre destinatari del programa una còpia d'aquesta llicència juntament amb el programa.
Podeu cobrar un preu per l'acte físic de trametre una còpia i podeu, si així ho voleu, oferir alguna garantia a canvi d'un preu.

2. Podeu modificar la còpia o còpies del programa o qualsevol tros, tot fornint una obra basada en el programa, i podeu copiar i distribuir aquestes modificacions o obres sota els termes de la Secció 1 anterior, sempre i quan també compliu les següents condicions:

a) Heu de fer que els fitxers modificats portin indicacions ben visibles que diguin que heu modificat els fitxers i la data de la modificació.

b) Heu d'atorgar gratuïtament a totes les terceres parts els termes d'aquesta mateixa llicència sobre la totalitat de qualsevol obra que distribuïu o publiqueu, que completament o en part contingui o sigui un derivat del programa o qualsevol part d'aquest.

c) Si el programa modificat normalment llegeix instruccions interactivament quan s'executa, heu de fer que quan s'arrenqui per a aquest ús interactiu de la manera més habitual, imprimeixi o mostri un missatge que inclogui una nota de copyright adient i un avís de que no hi ha garantia (o, si de cas, que digui que la garantia l'oferiu vós mateix) i que els usuaris poden redistribuir el programa sota aquestes condicions, i que indiqui a l'usuari o usuària com veure una còpia d'aquesta llicència. (Excepció: si el mateix programa és interactiu però normalment no escriu un missatge d'aquesta mena, la vostra obra basada en el programa tampoc cal que l'escrigui).
Aquests requeriments afecten a l'obra modificada com un tot. Si hi ha parts identificables que no estan derivades del programa, i es poden considerar raonablement com a obres independents i separades en si mateixes, aleshores aquesta llicència i els seus termes no s'apliquen a aquelles parts quan les distribuïu com a obres separades. Però quan distribuïu aquestes mateixes parts integrades en un tot que sigui una obra basada en el programa, la distribució del tot s'ha de fer d'acord amb els termes d'aquesta llicència, i els permisos atorgats a altres beneficiaris abasten el tot sencer i, per tant, totes i cadascuna de les parts, independentment de qui les hagi escrites..
Així doncs, la intenció d'aquesta secció no és reclamar o disputar-vos cap dret a codi que hagueu escrit del tot vós mateix. La intenció és més aviat exercir el dret a controlar la distribució d'obres derivades o col·lectives basades en el programa.
A més a més, la simple agregació amb el programa (o amb una obra basada en el programa) d'altres obres no basades en el programa en un volum d'un mitjà d'emmagatzemament o de distribució no posa aquestes altres obres sota l'àmbit de la llicència.

3. Podeu copiar i distribuir el programa (o una obra basada en el programa, segons la secció 2) en forma executable o de codi objecte d'acord amb els termes de les Seccions 1 i 2 anteriors, sempre i quan també feu una de les coses següents:

a) L'acompanyeu amb el codi font complet corresponent, capaç de ser llegit per un ordinador i en un mitjà utilitzat habitualment per a l'intercanvi de programari; o

b) L'acompanyeu amb un oferiment per escrit, amb validesa com a mínim fins al cap de tres anys, de subministrar a tota tercera part, i per un preu no superior al que us costi físicament realitzar la distribució, el codi font complet corresponent, que es distribuirà d'acord amb els termes de les seccions 1 i 2 anteriors en un mitjà utilitzat habitualment per a l'intercanvi de programari; o,

c) L'acompanyeu amb la informació que hagueu rebut de l'oferiment de distribuir el codi font corresponent (Aquesta alternativa només és permesa per a la distribució no comercial i només si heu rebut el programa en forma executable o de codi objecte amb aquest oferiment, d'acord amb la subsecció b anterior).
El codi font per a una obra vol dir la forma preferida de l'obra per tal de fer-hi modificacions. Per una obra executable, el codi font complet vol dir tot el codi font per tots els mòduls que conté, més tots els fitxers de definició d'interfícies associats si s'escau, més les seqüències que es facin servir per controlar la compilació i la instal·lació de l'executable si s'escau. Tanmateix, fent una excepció especial, el codi font que es distribueixi no cal que inclogui res del que normalment es distribueixi (sia en forma binària o de codi font) amb els components principals (compilador, nucli o similars) del sistema operatiu en què s'executa el programa, tret que el component en qüestió acompanyi l'executable.
Si la distribució de l'executable consisteix en donar accés per copiar-lo d'un lloc determinat, aleshores serveix com a distribució del codi font el fet de donar un accés equivalent per copiar el codi font, encara que les terceres parts no estiguin obligades a copiar el codi font en copiar el codi objecte.

4. No podeu copiar, modificar, reemetre llicències, o distribuir el programa si no és de la forma expressa que atorga aquesta Llicència. Qualsevol altre intent de copiar, modificar, reemetre llicències, o distribuir el programa és il·lícit i finalitzarà automàticament els drets que hagueu obtingut d'aquesta llicència. Tanmateix, les parts que hagin rebut de vós còpies o drets d'acord amb aquesta llicència no veuran les seves llicències finalitzades mentre segueixin observant-les estrictament.

5. No esteu obligat a acceptar aquesta llicència, donat que no l'heu signada. Tanmateix, no hi ha cap altra opció que us doni permís per modificar o distribuir el programa o les seves obres derivades. Aquestes accions queden prohibides per la llei si no accepteu aquesta llicència. Així doncs, en modificar o distribuir el programa o les seves obres derivades, esteu indicant que accepteu aquesta llicència per fer-ho, i tots els seus termes i condicions per copiar, distribuir o modificar el programa o obres basades en ell.

6. Cada cop que distribuïu el programa (o qualsevol obra basada en el programa), el destinatari rep automàticament, de qui va emetre la llicència originàriament, una llicència per copiar, distribuir o modificar el programa sotmesa a aquests termes i condicions. No podeu imposar cap més restricció a l'exercici dels drets que aquí es confereixen. No sou responsable de fer complir aquesta llicència a terceres parts.

7. Si, a conseqüència d'una decisió judicial, una demanda per infracció d'una patent o per qualsevol altra raó (no exclusivament relacionada amb patents), se us imposen condicions (tant si és per ordre judicial, acord, o el que sigui) que contradiuen les condicions d'aquesta llicència, no quedeu excusat de les condicions d'aquesta llicència. Si no us és possible distribuir de manera que satisfeu alhora les obligacions que us imposa aquesta llicència i qualsevol altra obligació pertinent, aleshores resulta que no podeu distribuir el programa en absolut. Per exemple, si una llicència de patent no permetés redistribuir gratuïtament el programa a aquells que hagin rebut còpies de vós directament o indirecta, aleshores la única manera en què podríeu satisfer tant això com aquesta llicència seria abstenir-vos completament de distribuir el programa.
Si qualsevol fragment d'aquesta secció quedés invalidat o no es pogués fer complir en qualsevol circumstància particular, la intenció és que s'apliqui el balanç de la secció, i que s'apliqui la secció en la seva totalitat en altres circumstàncies.
El propòsit d'aquesta secció no és induir-vos a infringir cap patent ni cap altre requeriment del dret a la propietat, o a discutir-ne la validesa; l'únic propòsit d'aquesta secció és protegir la integritat del sistema de distribució de programari lliure, que s'implementa amb pràctiques de llicència pública. Molta gent ha fet generoses contribucions a l'ampli ventall de programari distribuït per aquest sistema refiant-se de l'aplicació consistent del sistema; li pertoca a l'autor, autora o donant decidir si vol distribuir programari per algun altre sistema, i un beneficiari de la llicència no pot imposar aquesta opció.
Aquesta secció pretén deixar del tot clar el que es considera una conseqüència de la resta de la llicència.

8. Si hi ha paisos que restringeixen la distribució o l'ús del programari, ja sigui per patents o per interfícies sota copyright, el posseïdor del copyright original que posi el programa sota aquesta llicència pot afegir limitacions geogràfiques explícites que excloguin aquests paisos, de manera que la distribució només quedi permesa dintre dels paisos no exclosos, o entre ells. En tal cas, aquesta llicència incorpora la limitació com si estigués escrita en el text de la llicència.

9. La Free Software Foundation (Fundació per al programari lliure) pot publicar versions revisades o noves de la llicència pública general de tant en tant. Aquestes versions noves seran semblants en esperit a la versió present, però poden diferir en detalls per tractar nous neguits o problemes.
Cada versió rep un número de versió distintiu. Si el programa especifica un número de versió d'aquesta llicència que li és aplicable i "qualsevol versió posterior", teniu l'opció de seguir els termes i condicions de la versió especificada o de qualsevol versió publicada posteriorment per la Free programari Foundation. Si el programa no especifica un número de versió d'aquesta llicència, podeu triar qualsevol versió que hagi publicat la Free programari Foundation en qualsevol data.

10. Si voleu incorporar parts del programa en altres programes lliures les condicions de distribució dels quals són diferents, escriviu a l'autor per demanar-li permís. Per al programari que està sota copyright de la Free programari Foundation, escriviu a la Free programari Foundation; de vegades fem excepcions per permetre-ho. Prendrem la nostra decisió guiats pels dos objectius de mantenir la condició de lliure de tots els derivats del nostre programari lliure i de promoure la compartició i la reutilització del programari en general.

ABSÈNCIA DE GARANTIES

11. COM QUE LA LLICÈNCIA DEL PROGRAMA ÉS GRATUÏTA, NO HI HA GARANTIA PER AL PROGRAMA, EN LA MESURA QUE HO PERMETI LA LLEI APLICABLE. EXCEPTE EL QUE ALTRAMENT ES DIGUI PER ESCRIT, ELS POSSEÏDORS DEL COPYRIGHT I/O ALTRES PARTS SUBMINISTREN EL PROGRAMA "TAL QUAL" SENSE CAP MENA DE GARANTIA, NI EXPLÍCITA NI IMPLÍCITA, INCLOSES, ENTRE ALTRES, LES GARANTIES IMPLÍCITES DE COMERCIALITZABILITAT I APTITUD PER A PROPÒSITS DETERMINATS. TOT EL RISC PEL QUE FA A LA QUALITAT I RENDIMENT DEL PROGRAMA ÉS VOSTRE. EN CAS QUE EL PROGRAMA RESULTÉS DEFECTUÓS, VÓS ASSUMIU TOT EL COST D'ASSISTÈNCIA, REPARACIÓ O CORRECCIÓ.

12. EL POSSEÏDOR DEL COPYRIGHT, O QUALSEVOL ALTRA PART QUE PUGUI MODIFICAR O REDISTRIBUIR EL PROGRAMA TAL I COM ES PERMET MÉS AMUNT NO US HAURÀ DE RESPONDRE EN CAP CAS, TRET DEL QUE REQUEREIXI LA LLEI APLICABLE O ELS ACORDS PER ESCRIT, PER PERJUDICIS, INCLOSOS ELS INCIDENTALS, DERIVATS, ESPECIALS O GENERALS QUE ES DERIVIN DE L'ÚS O DE LA IMPOSSIBILITAT D'ÚS DEL PROGRAMA (INCLOSES ENTRE D'ALTRES LES PÈRDUES DE DADES, LES DADES QUE EL PROGRAMA HAGI MALMÈS, LES PÈRDUES QUE US HAGI PROVOCAT A VÓS O A TERCERS O LA IMPOSSIBILITAT DE QUE EL PROGRAMA FUNCIONI AMB QUALSEVOL ALTRE PROGRAMA), FINS I TOT SI AQUEST POSSEÏDOR O ALTRA PART HA ESTAT ADVERTIDA DE LA POSSIBILITAT D'AQUESTS PERJUDICIS.

FINAL DELS TERMES I CONDICIONS

Com podeu aplicar aquests termes als vostres programes nous
Si desenvolupeu un programa nou, i voleu que tingui l'ús més gran possible per part del públic, la millor manera d'aconseguir-ho és fer-lo programari lliure que tothom podrà redistribuir i modificar d'acord amb aquests termes.
Per fer-ho, afegiu els avisos següents al programa. El més segur és posar-los al començament de cada fitxer font per transmetre de la manera més efectiva l'exclusió de garanties; i cada fitxer hauria de portar com a mínim la línia de "copyright" i un apuntador que indiqui on es pot trobar la nota sencera.
Una línia amb el nom del programa i una idea de què fa.
Copyright (C) any nom de l'autor o autora

Aquest programa és lliure; el podeu redistribuir i/o modificar
d'acord amb els termes de la Llicència pública general de GNU tal
i com la publica la Free programari Foundation; tant se val la versió 2
de la Llicència com (si ho preferiu) qualsevol versió posterior.


Aquest programa es distribueix amb l'esperança que serà útil,
però SENSE CAP GARANTIA; ni tant sols amb la garantia de
COMERCIALITZABILITAT O APTITUD PER A PROPÒSITS DETERMINATS. Vegeu
la Llicència general pública de GNU per a més detalls.


Hauríeu d'haver rebut una còpia de la llicència pública general
de GNU amb aquest programa; si no, escriviu a la Free programari
Foundation, Inc., 59 Temple Place - Suite 330, Boston, MA 02111-1307, USA.
Poseu-hi la informació que calgui per contactar amb vós per correu electrònic i de paper.
Si el programa és interactiu, feu-lo treure una breu nota com aquesta quan arrenca en mode interactiu:
Gnomovisió versió 69, Copyright (C) any nom de l'autor o autora
El Gnomovisió va SENSE CAP MENA DE GARANTIA; premeu 'mostra g' per saber-ne
els detalls. Això és programari lliure, i se us convida a redistribuir-lo
d'acord amb certes condicions; piqueu 'mostra c' per saber-ne els detalls.
Les instruccions hipotètiques 'mostra g' i 'mostra c' haurien de mostrar les parts escaients de la llicència pública general. Naturalment, les instruccions poden tenir altres noms que no siguin 'mostra g' i 'mostra c'; fins i tot podrien ser pics amb el ratolí o opcions de menú, o el que li vagi bé al vostre programa.
També hauríeu d'aconseguir que l'empresari per qui treballeu (si treballeu de programador) o la vostra escola, si és el cas, signin una "renúncia de copyright" pel programa, si s'escau. Aquí teniu un exemple, canvieu-hi els noms:
Ioiodina, S.A. , per la present renuncia a tot interès
en el copyright del programa `Gnomovisió' (que fa l'aleta
als compiladors) escrit pel Jordi Pica Codi

signat per Mag Nat, 28 de desembre de 1989
Mag Nat, vicepresident
Aquesta Llicència pública general no us permet incorporar el vostre programa en programes de propietat. Si el vostre programa és una biblioteca de subrutines, potser trobeu més útil permetre enllaçar (link) aplicacions de propietat amb la biblioteca. Si és això el que voleu, feu servir la Llicència pública general per a biblioteques de GNU per comptes d'aquesta llicència [NdeT: la FSF ara li diu llicència pública menys general per comptes de llicència pública general per a biblioteques].