Manresa
Escrit al 2006-12-29 00:00:00 per admin
Dediquem un humil apartat a la nostra ciutat, explicant part de la seva història, amb l'objectiu de mostrar a la gent la bellesa interior de Manresa. A les línies inferiors s'adjunta un text amb la seva història.
Dins el terme de Manresa hi ha indicis de poblament neolític i d'un poblat ibèric al turó del Puigcardaner.
Per la seva part, els romans van batejar el primitiu nucli urbà amb el nom de Minorisa, origen del nom actual.
Arrasada i abandonada per els musulmans en varies ocasions, la reconquesta definitiva de Manresa no es va produir fins a finals del segle IX, a mans del compte Guifré el Pilós (Wilfredo el Velloso). Al segle X va aparèixer documentat per primera vegada el comptat de Manresa, que durant aquell segle i el següent va desempenyar un paper primordial com avançada cristiana a les terres interiors de Catalunya.
El creixement de la ciutat medieval es va produir durant els segles XII i XIII
Acabada la conquesta, Manresa va perdre el seu caràcter militar i va adquirir el de vila comercial i artesana, consolidant-se com a centre d'un ampli territori circumdant.
La primera meitat del segle XIV va ser la època daurada de la ciutat. Es van construir edificis com la Seu i fins a cinc esglésies més, que desapareixerien durant la Guerra Civil. Així mateix es van edificar diversos convents, també desapareguts, i la important obra de la Sèquia, que va portar aigua del Llobregat a la ciutat.
El segle XV va ser un segle de guerres i de inestabilitat, però el segle XVI es va produir un fet que projectaria Manresa per tot el món cristià. L'any 1522 va arribar a la ciutat San Ignasi de Loyola, i s'hi va estar 9 mesos, durant els quals va tenir l'experiència mística que el portaria a la fundació de la Companyia de Jesús.
Als segles següents, Manresa va haver de suportar les destruccions de guerres i epidèmies, i després del Decret de Nova Planta (1714), la ciutat es va confirmar com la capital del corregiment de Manresa, que agrupava els territoris del Bages, Berga, el Lluçanès i el Moianès.
Al segle XIX es va iniciar amb el paper destacat de Manresa a la Guerra de la Independència, que li va valer els títols de "molt noble i molt lleial". Finalitzada la guerra, la ciutat va emprendre el procés d'industrialització i les modernes fabriques de teixits de cotó van substituir als tradicionals tallers de draps de llana i cintes.
A partir d'aquell moment, Manresa va definir el seu futur com una ciutat industrial, de primer ordre dins de Catalunya, amb un important pes social, econòmic i polític. Només cal recordar les anomenades Bases de Manresa, redactades l'any 1892, que van constituir el primer projecte constitucional català i van ser el punt de partida de l'Estatut d'Autonomia de 1979. Manresa és un important nucli industrial amb empreses de diferents sectors. La tradicional indústria tèxtil, encara ben representada, fent pes davant la metal·lúrgica i la química.
Tanmateix, la seva condició de capital comarcal i la seva excel·lent situació en un encreuament natural de camins li proporcionen una dinàmica comercial semblant a la de les capitals de província catalanes, i compta, a més, amb un sector de serveis en expansió.
L'agricultura i la ramaderia són activitats tradicionals que han quedat desplaçades, mentre que el turisme va adquirint un cert pes. L'anomenada façana monumental de Manresa té com element destacat la Seu, el Pont Vell i la Santa Cova.
La Seu de Manresa, el nom oficial de la qual és el de col·legiats - basílica de Santa Maria, es troba en el punt més alt de la ciutat, al cim del Puigcardaner i és el primer que es veu en arribar a la ciutat. Es va construir entre els segles XIV i XV i constitueix un notable exemple d'arquitectura gòtica catalana. En el seu interior podem veure el resultat de la síntesi entre les esglésies d'una i tres naus, i posseeix una interessant mostra de pintura gòtica catalana.
Al costat de la Seu es troba el palau de justícia, que data del segle XVII i es un bonic exemple de la arquitectura civil barroca.
El Pont Vell s'alça sobre el riu Cardener. Es tracta de la reconstrucció fidel d'un pont medieval del segle XII, del que només es conserven les bases del seu arc central. El pont, que va ser destruït el 1939 i refet entre els anys 1960 i 1962, dibuixa vuit arcs de mig punt amb una alçada màxima de 25 m sobre el cabal del riu.
La Santa Cova es troba prop del pont. Segons explica la llegenda, un peregrí basc que es deia Iñigo López de Recalde y Loyola es va aturar en aquesta gruta per resar i fer penitència, però després d'un èxtasi místic, la va convertir en un lloc de recolliment i reflexió durant la seva estada a Manresa.
Dins la Cova se suposa que va escriure els famosos "Exercicis espirituals" i va traçar els plans per la fundació de la Companyia de Jesús. Després de la canonització de San Ignasi de Loyola, la cova fou convertida en lloc de culte, i al segle XVIII s'hi va construir una església , que constitueix un dels millors exemples de la anomenada arquitectura rústica jesuítica. Al seu costat s'aixeca el convent jesuïta, obra de finals del segle XIX.
El pou de la Gallina és un altre dels llocs llegendaris de Manresa. Segons diu la tradició popular, una nena va perdre la seva gallina en aquest pou, i per obra i gràcia de San Ignasi de Loyola, va poder recuperar-la. Tocant al pou es troba la capella de Sant Ignasi del Pou, que commemora el miracle.
Són molts els racons i monuments arquitectònics que mereixen una visita.
Destaca principalment la plaça Major, presidida per l'ajuntament, del segle XVIII; el bonic claustre gòtic del convent dels Caputxins, o els carrerons i placetes medievals del barri antic.
Cal esmentar també l'antic monestir de Santa Clara, l'hospital de Santa Llúcia, que va acollir a San Ignasi i on va tenir lloc el seu cèlebre rapte i el Col·legi de San Ignasi, declarat monument històric - artístic i actualment seu del Museu comarcal de Manresa.
D'altra banda, convé visitar també les cases Torrents i Lluvià, i el quiosc Fius i Palà, ambdós modernistes; i els magatzems Jorba, potser l'exemple més important de artdecó a Catalunya.
Finalment, destaca el passeig de Pere III, inaugurat l'any 1891 i on es concentren algunes de les millors construccions modernes, com el Casino i el Teatre Kursaal. Manresa, a pesar de ser una ciutat con un marcat caràcter industrial, encara manté la seva tradició agrícola i ramadera.
Categories: Els nostres pobles, Nosaltres
Comentaris
- Sense comentaris