Resposta a les inquietuds dels no iniciats a usar Programari Llliure
Escrit al 2005-11-15 00:00:00 per cpina
Ara fa uns dies vem publicar el resultat de la 'dinàmics dels postits' que Catux va fer a Ripoll el dia 17 de Setembre.
En aquell recull es veu els problemes, pors, inquitetuds que la gent té respecte el Programari Lliure i GNU/Linux, i que vem comentar durant la dinàmica.
En aquest article (que no és tècnic) es pot llegir la resposta dels problemes comuns de la gent. És a dir, com solucionar els problemes, reflexions, etc.
Introducció
El dia 17 de Setembre del 2005 Catux va anar a les Jornades de Programari Lliure a Ripoll.
Aquell dia es va fer una dinàmica de grup, on la gent va donar el seu punt de vista sobre les avantatges i desavantatges de migrar o utilitzar Programari Lliure. Catux va publicar les opinions expressades per usuaris que tenien diferents coneixements d'informàtica, alguns més avançats que altres, diferents experiències, etc.
Els inconvenients que es van comentar no són ficticis o de laboratori, sinó que són els que realment els usuaris (majoritàriament de Windows) troben a l'hora de migrar a utilitzar Programari Lliure i GNU/Linux en concret. Però aquests inconvenients molts cops són degut a una mala percepció o mala informació, així que en aquest article intentarem analitzar-les i explicar-les, veure si és cert o no (o fins a quin punt), etc.
S'han agrupat les idees que són tan iguals que la resposta hagués estat molt semblant. Algunes idees que són semblants no s'han agrupat ja que es comenta algun petit matís diferent.
Recull de problemes observats pels usuaris
Més compatibilitat amb maquinari.
Puc tenir l'últim maquinari.
Hi ha molt maquinari compatible. De fet cada dia que passa Linux suporta més i més maquinari, i hi ha varies empreses que ja fan controladors nadius per Linux, com pot ser Nvidia (fa el controlador) o ATI (facilita informació per a fer el controlador). Impressores Kyocera, HP, Epson i altres també faciliten els controladors explícitament per GNU/Linux.
Hi ha algunes peces que poden provocar maldecaps, tal com alguns mòdems USB. Curiosament, la majoria de maquinari on es poden trobar problemes de configuració també en tenen en altres sistemes operatius (el cas dels mòdems USB amb Microsoft Windows solen provocar problemes, incompatibilitats, etc.). En aquests casos sempre hi ha alternatives per aconseguir aquesta funcionalitat. En una minoria (rara) de casos, es pot donar el cas que calgui canviar un dispositiu, que segur que serà menor que el cost de no canviar-lo i seguir amb altres sistemes.
L'ús del programari propietari és més simple de fer funcionar.
Utilitzar-lo em suposa adquirir més coneixements dels que tinc. És més còmode seguir amb el programari propietari.
Sortir de la rutina (Windows) no és fàcil i requereix un esforç, que no tothom està disposat a fer.
No és bo, ja que al canviar de programes, poden ser diferents i hi ha més dificultat per aprendre el seu ús.
El paradigma de pràcticament qualsevol programa serà el mateix en ambdós sistemes. Per exemple, l'ús d'un processador de text no depen del sistema operatiu on s'està executant; de fet depen poc fins i tot de quin processador de text és. Pot canviar mínimament, però no completament. També hi sol haver guies per canviar d'un processador a un altre (i el mateix amb qualsevol programa).
El canvi és el mateix que una persona que condueix un cotxe i se'l canvia, segurament per millorar. Els primers dies se sentirà una mica diferent, trobarà a faltar alguns comandaments a "l'antic lloc" i hi veurà diferències, però aquestes no provocaran que no el sàpiga conduir.
Es pot dir el mateix canviant de telèfon mòbil; els primers dies un sempre es nota diferent però és una sensació que se supera prou ràpid, un cop ja es coneix més el nou mòbil.
En el cas del Programari Lliure hi ha un guany clar: la llibertat. Així que val la pena bescanviar aquest guany per una petita inversió de temps i alguna petita incomoditat que hi pugui haver els primers dies o setmanes. Cal dir que les solucions en general en programari lliure són tan vàlides o més que les de Programari Privatiu.
Empreses que donin suport (arreglin el PC de casa).
Se suposa que es refereix a les típiques botigues de proximitat. Es tracta de buscar les que sí que donen suport, ja que haver-n'hi, n'hi ha. Els companys Igualadins d'Iglu estan preparant una llista de botigues que fan descomptes si es compra l'ordinador amb Linux, en faciliten suport, etc. Segur que ben aviat tenen a la seva pàgina Web l'article (des de Catux també en farem ressò)
Considero que hi ha molta informació sobre el programari lliure, però no és fàcil d'entendre per l'usuari "de casa" (la part tècnica).
Cada dia hi ha més documentació fàcil d'entendre, adreçada a aquests usuaris. Un exemple és l'Ubuntuguide, que es pot trobar en castellà i en anglès.
En qualsevol cas, el nou usuari domèstic es trobarà molt acompanyat en tot moment, si més no mitjançant llistes de correu, fòrums, xats, i sobretot mitjançant grups d'usuaris locals. Un clar exemple és Catux, on qualsevol persona pot venir els Diumenges a la tarda i se l'ajudarà a entendre el nou sistema, resoldre possibles problemes, etc.
Considero que la persona que treballa i programa, té el dret de poder treure'n rendiment (beneficis).
I tant, faltaria més! També cal pensar com es guanyen la vida les persones que treballen actualment amb la informàtica. El nivell de desenvolupament de programari privatiu a Espanya és molt baix. Qui fa servir programes privatius fets a Espanya? A nivell de commodity product (és a dir, vendre la llicència dins una caixa com si fos un producte) pràcticament només hi ha l'antivirus Panda. En canvi la majoria d'empreses d'informàtica es dediquen a fer programari a mida per clients concrets i cobren mitjançant contractes de manteniment. La majoria d'ingressos d'aquestes empreses és en concepte de manteniment, fet que podrien mantenir igualment -encara amb més facilitat- fent programari lliure.
També reflexionar que amb el programari privatiu la major part dels beneficis de les empreses van a l'estranger, sense possibilitat de mercat local, més proper a l'usuari (el màxim que, amb programari privatiu acostumen a fer les empreses locals és trucar a l'estranger). En canvi amb el programari lliure es fomenta el mercat local, al tenir aquestes les llibertats d'adaptar-lo, arreglar els problemes, etc.
La majoria de guanys de la gent que treballen en informàtica a la nostra zona no és desenvolupament programari privatiu, sinó donant suport a aquest; per aquest costat no hi hauria problema. I les que desenvolupen programari privatiu poden canviar el seu model de negoci (hi ha moltes referències que expliquen com fer-ho, està fora de l'abast d'aquest document)
Tot el programari i els formats són per Windows.
Quan al programari, cal tenir en compte que n'hi ha molt de multiplataforma, de qualitat i lliure (en són clars exemples Mozilla Firefox, OpenOffice.org2, Gimp, entre altres).
També cal comentar que es pot trobar a faltar programari de Microsoft Windows a GNU/Linux perquè és el que un coneix. Quan es coneix el programari per GNU/Linux, se'n troba a faltar per Microsoft Windows (per exemple, l'Amarok). És a dir, es troba a faltar el que es coneix, no el què es desconeix. Llavors es veuria que per MS-Windows també hi falta molt programari.
Sobre els formats de documents; OpenOffice, per exemple, pot llegir i escriure documents en format MS-Word (o Excel, o Power Point) de forma prou correcta. Amb els formats gràfics no hi ha cap problema, igual que amb els de vídeo.
És cert que pot haver-hi necessitat d'algun programa que només es troba per Microsoft Windows. En aquest cas caldrà buscar-ne un substitut; hi ha diversos llocs Web a la xarxa que faciliten equivalències entre programes MS-Windows i GNU/Linux, normalment amb una oferta més àmplia per aquests. També es pot impulsar la creació d'una aplicació lliure com la que es necessiti, buscant més gent amb les mateixes necessitats. Amb programari lliure és molt fàcil modificar o adaptar codi d'altres programes, cosa gairebé impossible quan al programari privatiu. Una solució més senzilla és usar un emulador com és Wine. I si voleu compatibilitat al 100%, podeu obrir una finestra per a executar MS-Windows dins de GNU/Linux, com Win4Lin o VMWare.
General no és útil per guanyar-se la vida.
Empreses perden.
És més fàcil crear beneficis i llocs de treball amb Programari Propietari.
Aquest és un altre tòpic. Sobre els beneficis, l'únic que canvia amb el Programari Lliure és el model de negoci. Es passa de ser un model de venda per llicència a ser un model de personalització, suport, millora, manteniment, etc. Un exemple clar és veure com empreses com Novell i IBM estan treballant (tan desenvolupament com utilitzant) Programari Lliure, i hi estan guanyant grans quantitats de diners, ja que podem estar segurs que si no fos així no ho farien pas.
Sobre els llocs de treball, es pot dir que encara és més fals. Els llocs de treball que genera el Programari Privatiu solen estar majoritàriament centralitzats als Estats Units, on resideixen les grans corporacions. No generen llocs de treball en l'àmbit nacional, i si en generen són llocs de treball de molt baixa qualitat tècnica (no es pot resoldre cap problema sense passar abans per caixa d'Estats Units, no és té la llibertat de personalitzar els programes, etc.). D'altra banda, augmenta la qualificació dels professionals que s'hi dediquen, que passen de ser venedors a informàtics que saben el que tenen entre les mans.
Com a punt final, les poques empreses de Programari Privatiu que es troben a casa nostra no acostumen a guanyar els diners venent llicències (¿quant inverteix un usuari o empresa en llicències?) sinó que ho fan justament amb el manteniment, millores, personalització del programari del que han venut les llicències, fet que es podria fer igualment amb Programari Lliure.
Hi ha molts professionals, botigues i distribuïdors a qui el programari lliure enfonsaria part del negoci.
Sobre els professionals, cal senzillament un reciclatge. Aquest reciclatge s'ha de fer en certa mesura igualment si no es canvia de plataforma. Només s'ha fer, segurament, un esforç més gran que es veurà recompensat en el futur. Cal passar de les accions rutinàries a controlar realment el que s'està fent. A més, això és molt més divertit i genera menys frustració professional. Es resolen els problemes que té el client d'un, no els que té un producte que s'ha venut al client.
Distribuïdors: poden passar a distribuir... distribucions de Linux. No és cap problema. És més, poden fer la seva pròpia distribució feta especialment per cobrir les necessitats dels seus clients, personalitzada i millorada pels seus casos particulars d'ús (cal afegir que això ja s'ha fet i es fa actualment)
Puc jugar a molts jocs.
En Windows hi ha molts jocs comercials, en GNU/Linux n'hi ha menys, és cert. Tot i això GNU/Linux té alguns jocs -molt bons- lliures, que també poden fer passar bones estones de diversió.
En tot cas, és segur que és un peix que es mossega la cua. No hi ha jocs perquè encara no hi ha prou usuaris, i no hi ha usuaris perquè no hi ha jocs. Per tant, podem ser usuaris prescindint momentàniament d'algun joc, tot arribarà. Dels emuladors abans esmentats n'hi ha també especialitzats en jocs.
Igualment cal destacar que Microsoft ha intentat (amb tàctiques poc ètiques, com alentir la velocitat de treball en cas d'utilitzar les llibreries OpenGL que són multiplataforma) que sigui difícil fer jocs multiplataforma entre MS-Windows i Linux. Volem seguir-li el joc, o no?
No s'utilitza tant bé perquè no es publiquen informacions d'ús a nivell institucional.
(Catux: nivell institucional és l'administració pública?)
L'administració normalment no s'ha caracteritzat mai per marcar el ritme quant a noves tecnologies. Tanmateix el programari lliure, tot i que ara està arribant al gran públic, no és un fet totalment nou, i això es pot veure reflectit a diversos llocs. Per exemple, al començament del Tripartit a Catalunya es va fer el pacte del Tinell, on es pot llegir:
"3.3 Fer accessibles tots els lloc web finançats amb fons públic (respectant els estàndards establerts per World Wide Web Consortium).
3.4 Utilitzar estàndards oberts que garanteixin el dret a escollir programari als usuaris.
3.5 Fomentar la producció de programari lliure i la corresponent documentació d'ús en català."
Aquest text es pot trobar en aquesta plana Web.
A La Farga, iniciativa feta per la Generalitat, es veuen els cursos que fan de Programari Lliure. La nova Web de la Generalitat està ja força orientada al programari lliure, i fins i tot faciliten programari lliure per GNU/Linux i MS-Windows desenvolupat per ells mateixos que és un lector RSS, etc. Ara fa pocs dies va aparèixer una notícia d'un projecte de la Generalitat que impulsaria el Programari Lliure d'alguna manera també més activa. Quant al Departament d'Ensenyament, s'ha adjudicat ja el concurs per a una distribució GNU/Linux pròpia, i s'anirà fent la transició a aquest programari. Moltes universitats també faciliten un CD-ROM amb programari lliure als seus alumnes. Moltes comunitats autònomes espanyoles també donen suport actiu a GNU/Linux. I a l'estranger, cada vegada es troben més experiències d'aquest tipus, des d'Alemanya fins al Brasil.
Resistència al canvi (l'utilitza molta gent).
Però curiosament tothom qui coneix els dos sistemes de forma més o menys profunda es queda amb GNU/Linux. Suposem que a algú li agrada el pastís de xocolata. Segurament ha provat el de maduixa però ha decidit que prefereix el de xocolata. En canvi, molta gent està fent servir Windows sense haver provat l'altre pastís! No sembla el més lògic, oi? Per provar Linux no es necessita molt temps lliure, segurament unes 10 hores amb l'ajuda d'una associació local d'usuaris n'hi ha prou per fer-se'n una idea.
La plataforma Windows ara mateix és necessària a nivell d'empreses ja que si una empresa volgués implantar Linux i OpenOffice, no es podria comunicar amb la resta sense dificultats.
Sens dubte hi pot haver algun petit problema, però ja hi ha empreses que ho fan. Enviar-ho en format PDF, rebre els documents en format MS-Word i fer servir OpenOffice per llegir-ho (la versió 2.0 ha millorat molt quant a importacions/exportacions MS) pot ser suficient en molts entorns.
És una realitat que hi ha empreses que ja treballen d'aquesta manera (fins i tot als Estats Units), i no sembla que tinguin tants problemes. Potser alguns sí, però també s'estalvien virus, tenen el programari en català, estalvien en llicències, el programari és més estable, tenen menys manteniment, etc. Tot això els surt a compte a canvi de, potser, no veure de forma correcta algun document.
A nivell d'usuari no està a l'alçada (encara) d'altre programari propietari (Microsoft).
Hi ha molts usuaris que estan totalment contents fent servir Linux. Normalment, qui coneix els dos sistemes (també sent usuaris no avançats!) es queden amb Linux. Les tasques habituals dels usuaris (escriure documents, navegar, xatejar, veure vídeos/pel·lícules, imprimir, fer gràfics...) es poden realitzar igual o millor amb GNU/Linux. Programes com Firefox, OpenOffice, Gimp, Gaim, etc. fan que això sigui possible, junt amb un entorn d'escriptori integrat com poden ser Gnome o KDE. Si voleu programari per enginyeria, retoc fotogràfic, edició musical, etc. també en trobareu. A més, podeu provar les aplicacions que vulgueu sense comprometre un cèntim, i després quedar-vos amb la que us vagi millor.
Una manera de començar en aquest món és instal·lar els programes lliures que sigui possible en Windows. Per exemple Firefox, OpenOffice, Gimp i Gaim. Utilitzant tot això uns dies ens sentirem més familiaritzats al fer el pas definitiu a Programari Lliure. Un cop a GNU-Linux veureu que no hi ha cap canvi substancial, llevat que les aplicacions funcionen millor.
Manca d'algun tipus de programari.
A MS-Windows també hi manca programari, que és realment bo. Per exemple l'Akregator (fantàstic agregador de RSS), Kmail (molt bon client de correu), Evolution, K3B (un gravador de CD i DVD realment bo), etc.
El que passa és que un usuari de Windows només coneix els programes que estan a MS-Windows però no són a Linux. Un usuari de Linux té una percepció diferent, totalment a l'invers.
Ara mateix hi ha molta facilitat per aprendre a conèixer Windows i MSOffice. Si es vol aprendre Linux no hi ha cursos ni especialistes.
Sí que hi ha especialistes. Només a Catalunya hi ha 96 empreses que treballen sobre Programari Lliure, segons Libro Blanco. Hi ha molts grups d'usuaris amb gent capacitada sobre el tema, que poden ajudar i assessorar.
Cursos, també n'hi ha. En algunes acadèmies d'informàtica fan cursos, i és habitual jornades de curta durada amb cursos introductoris, que poden servir per tenir un primer contacte. A l'agenda de la Farga hi sol haver dates dels propers cursos. Al Cibernarium de Barcelona fan cursos, l'Ajuntament de Manresa en fa regularment també, etc.
Un Sistema Operatiu més complex.
No és més complex, sinó desconegut. Hi ha tasques que pot costar més fer-les amb Linux, i n'hi ha que pot costar més fer-les amb Windows. Un problema és que tenim un coneixement inherent del sistema Windows del que segurament no en som conscients, i per això prendre certes accions amb Windows (p. ex. instal·lar un Antivirus, Firewall, netejadors de sistema, desfragmentar el disc, etc.) ho veiem de forma normal, quan no hauria de ser així. Amb Linux hi ha un petit procés d'aprenentatge, no per ser difícil (a vegades és realment més fàcil) sinó per ser lleugerament diferent.
El sistema més fàcil pot semblar difícil quan no es coneix.
Al ser lliure hi ha moltes variacions de cara l'usuari.
Això és com dir que anar a un restaurant a menjar de la carta és un problema perquè hi ha molts plats per a escollir. I que anar a un McDonald's és millor: no tenim feina a escollir. Ningú veu un problema amb això, però sí amb el Programari. Cal canviar la percepció.
A vegades també es pot veure com a cada persona "li queda bé" (com si fos una peça de roba) una distribució diferent. El fet és provar-ne una a veure si s'ajusta a les nostres necessitats. En tot cas, Ubuntu, Fedora Core, OpenSuse són distribucions molt adequades per començar en aquest món, com Mandriva o altres.
Conclusions
El document ha estat segurament una mica massa llarg. Les conclusions és que cal provar el Programari Lliure, ja que hi ha molta mala informació o informació no actualitzada, amb certs tòpics vers ell.
Una bona manera de provar GNU/Linux és amb la distribució Ubuntu, que es pot descarregar d'Internet de forma totalment totalment legal. Una altra distribució, més propera a Catalunya, és Càtix, a la seva plana Web es pot trobar més informació.
Si es vol migrar de manera progressiva, es pot començar a fer servir programari Lliure amb un sistema operatiu Privatiu. En aquesta pregunta hi ha algunes referències.
Si algú té dubtes, es pot apuntar a la llista de correu de Catux o d'altres associacions per tal de preguntar, parlar, etc.
Referències
Bona part de l'argumentació que s'ha anat contestant és de collita pròpia. Una altra part ha estat inspirada per lectures fetes els últims anys a llocs d'Internet (és impossible recollir-los tots) però cal destacar els blocs d'en Ricardo Galli i d'en Benjamí Villoslada.
Agraïments
N'Eduard Selma, que ha millorat en molts aspectes el text (correcció, revisió, etc.)
Categories: Articles, Iniciació
Comentaris
- Sense comentaris